FORTUNY I TORRENS, JOSEP

(Mollet del Vallès, 1902 – Barcelona, 1939)

Alcalde de MOLLET DEL VALLÈS:
10-01-1937  -  03-07-1938

Foto: Arxiu Municipal de Mollet del Vallès.

Pastisser. Va ser un dels fundadors i membre de la junta del Centre Catalanista Republicà creat a Mollet el 1930 i posteriorment s'adherí a ERC. Fou un gran orador, va escriure diversos articles en revistes locals i comarcals com El Nostre Ideal (periòdic del Centre Catalanista) o Lluita (editat pel Centre Catalanista Republicà adherit a Acció Catalana). Fou un dels polítics molletans més destacats dels anys trenta i mantingué amistat personal amb Francesc Macià, Lluís Companys, el cap dels Mossos d’Esquadra Frederic Escofet o l'advocat Tries de Bes. Fou regidor de governació de l'Ajuntament de Mollet des de la proclamació de la República fins a l'octubre del 1934. Durant la seva etapa com a regidor, va combatre amb fermesa la corrupció del consistori durant la dictadura de Primo de Rivera i la influència de la Lliga, de la parròquia i dels prohoms i cacics locals. Fomentà i promocionà l'ús i ensenyament del català i la retolació en català de diverses institucions i entitats, i també intervingué en la resolució de conflictes obrers amb l'objectiu d'adaptar Mollet a la nova realitat politicosocial. Després dels Fets d'Octubre de 1934 fou destituït, juntament amb la resta del consistori, per haver-se adherit a la proclamació de l'Estat català, i va ser empresonat i jutjat. Fou alliberat a finals de 1935. Amb la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions de febrer de 1936, va recuperar el càrrec de regidor de Governació. Després de la dimissió de Feliu Tura*, el 10 gener de 1937 va ser escollit alcalde amb els vots favorables de totes les forces polítiques representades al consistori, i va ser refermat en el càrrec el 3 de març per la reincorporació al consistori dels representants de la Unió de Rabassaires. Es mantingué com a alcalde després de la reestructuració de l'Ajuntament l'octubre de 1937, moment en el qual l'aliança política ERC-PSUC-Unió de Rabassaires aïllà la CNT. Ocupà el càrrec fins al 5 de juny de 1938, quan va dimitir per incorporar-se a l'exèrcit de l'aire com a voluntari, tot i que mai va arribar a entrar en combat, ja que va romandre destinat a l'aeròdrom de Sabadell. La seva actuació política sempre buscà el consens i la unitat dels grups polítics, tot defensant la petita burgesia. Com a alcalde, la seva gestió estigué determinada per la Guerra Civil, i va haver de superar els moments més difícils, com ara els fets de maig del 1937, els bombardeigs de Mollet de l'aviació italiana el gener de 1938 i la manca de proveïments. El gener de 1939 marxà exiliat a França i fou reclòs al camp de concentració de la platja d'Argelers juntament amb altres companys de consistori, entre els quals Feliu Tura. El 9 de febrer passà la frontera per Hendaia i entrà a l'Espanya de Franco per Irun; detingut i confinat en dos camps de concentració, el mes de maig el van traslladar a la presó Model de Barcelona, on fou sotmès a judici sumaríssim i condemnat a mort. Va ser executat el 16 de juliol de 1939 al Camp de la Bóta de Barcelona i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc. La seva família fou desposseïda de les seves propietats, inclosa la pastisseria, i foren embargats els seus béns perquè no podien pagar la quota de 50.000 pessetes que els havien assignat per sufragar la reconstrucció de l'església i el cobriment del torrent Caganell. El 29 d'abril de 2022 va tenir lloc a Mollet, just davant d'on havia estat la seva residència, l'acte públic de col·locació de la llamborda del projecte Stolpersteine commemoratiu a les víctimes del nazisme i del feixisme. (DBC, JCG i ALO)

 

Nom Municipi Any Abreviatura autor