BOSCH
BOSCH I PARERAS, ANNA

(Figaró, 1950 - 2009)

Alcaldessa de MOLLET DEL VALL√ąS:
19-04-1979  -  24-05-1983

Foto: arxiu familiar (1980).

Nascuda en una fam√≠lia humil del poble de Figar√≥, als 14 anys va comen√ßar a treballar a la ind√ļstria t√®xtil i aviat connect√† amb el moviment sindical de Comissions Obreres. Va compaginar la feina a diferents empreses t√®xtils i, posteriorment, a la Caixa d'Estalvis de Sabadell, amb els estudis i l'activitat clandestina. Va cursar el batxillerat a Barcelona i m√©s tard es va llicenciar en Geografia i Hist√≤ria a la Universitat Aut√≤noma de Barcelona. Va iniciar la seva milit√†ncia pol√≠tica en el PSAN el 1970 i el desembre de 1972 va traslladar-se a viure a Mollet del Vall√®s, on ingress√† en el PSUC i esdevingu√© una dirigent obrera i del moviment democr√†tic de l'Assemblea de Catalunya del Vall√®s Oriental. Aviat fou nomenada responsable pol√≠tica del Comit√® Local del PSUC a Mollet, responsable del Comit√® Comarcal del partit al Vall√®s Oriental i el 1977, al IV Congr√©s, fou elegida membre del Comit√® Central del PSUC. Paral¬∑lelament va participar en l'activitat sindical amb CCOO. L'any 1979 va desestimar la seva candidatura al Parlament espanyol per presentar-se a les primeres eleccions municipals democr√†tiques. Encap√ßal√† la llista del PSUC a Mollet, que fou la m√©s votada, i amb nom√©s 28 anys fou elegida alcaldessa (de tot l'Estat espanyol, la que estava al capdavant del municipi m√©s gran), presidint un govern de coalici√≥ del PSUC, el PSC i CDC. De les moltes realitzacions del seu mandat cal destacar l'aprovaci√≥ del nou Pla d'Ordenaci√≥ Urbana (1981), que va rebre exaequo el Premi Nacional d'Urbanisme, i la negociaci√≥ amb l'Institut Catal√† del S√≤l per aconseguir l'abandonament del projecte d'una "ciutat sat√®l¬∑lit" a l'entorn de Gallecs i la seva preservaci√≥ com a espai agr√≠cola. Va exercir el c√†rrec fins a les seg√ľents eleccions municipals, en qu√® no es va voler presentar a la reelecci√≥ perqu√®, segons explic√† ella mateixa, "el PSUC em va proposar encap√ßalar una llista que exclo√Įa les persones de la meva confian√ßa". Desenganyada de la pol√≠tica institucional, va dimitir de tots els c√†rrecs dins del partit i va decidir continuar el seu comprom√≠s social a trav√©s d'altres formes de fer pol√≠tica. Es reincorpor√† al seu lloc de treball a la Caixa de Sabadell a Santa Perp√®tua i va reprendre l'activitat sindical: el 1984 fou escollida delegada de CCOO i va ser presidenta del comit√® d'empresa fins al 1990, en qu√® una greu malaltia l'alluny√† de la feina i de l'activitat sindical. Aleshores ja havia comen√ßat una intensa activitat en el moviment ecologista i feminista: el 1991 va organitzar la primera Iniciativa Legislativa Popular en favor del tancament de les centrals nuclears i particip√† en la creaci√≥ d'Acci√≥ Ecologista, que posteriorment s'integraria a la federaci√≥ catalana d'Ecologistes en Acci√≥. El 1992 va impulsar l'audi√®ncia p√ļblica Barcelona estalvia energia amb el moviment ve√Įnal i ecologista d'aquella ciutat, de la qual en sortiren importants iniciatives com l'ordenan√ßa solar de Barcelona que ha rebut un premi de la Uni√≥ Europea. Despr√©s de tornar al seu Figar√≥ de sempre, el 1997, en els seus darrers anys realitz√† una intensa tasca de reflexi√≥ ecofeminista que don√† lloc, entre altres, al llibre Malabaristas de la vida (2003) i a diverses contribucions a l'Anuario de Movimientos Sociales que edita la fundaci√≥ basca Betiko (2000-2008), en estret contacte amb col¬∑lectius de debat feminista de Ca la Dona de Barcelona i el col¬∑lectiu de la revista En Pie de Paz. Tamb√© form√† part del grup assessor de l'Institut Catal√† de les Dones del primer govern tripartit de la Generalitat de Catalunya. Simult√†niament impusls√† la nova cultura de l'aigua integrant-se en el grup ecologista de Figar√≥ "Salvem la Riereta" dedicat a la preservaci√≥ de la riera de Vallc√†rquera i impuls√† el proc√©s de l'Agenda 21 local. Tamb√© col¬∑labor√† a l'experi√®ncia dels pressupostos participatius de Figar√≥, que el 2006 va mer√®ixer el premi de la Generalitat de Catalunya a la innovaci√≥ democr√†tica. El seu darrer acte p√ļblic fou el solemne "Vot de Poble" per la sostenivilitat i les generacions futures que Figar√≥ en ple va fer a l'ermita de Vallc√†rquera el 2007. Va morir la nit de reis de 2009, despr√©s de viure gaireb√© trenta anys amb una malaltia incurable. El mar√ß de 2022 el ple de l'Ajuntament de Mollet acord√† donar el seu nom a una nova pla√ßa de la ciutat. (DBC, JCG, ALO i JPM)

BIBLIOGRAFIA:

Alb√≥, N√ļria; Busquets, Juli; Mart√≠, Rosa (eds.) (1989): Alcaldesses i regidores de Catalunya, Barcelona, La Magrana - Ed. 62, p√†g. 55-73.
Bernal, Dolors; Corbal√°n, Joan i Lard√≠n, Antoni (2001): ‚ÄúEls alcaldes de Mollet del Vall√®s: del 1939 fins al 2001‚ÄĚ, Notes, vol. 16, Mollet del Vall√®s, p√†g. 81-94.
Solé Tura, Joan (1986): Mollet. Cent vides, cent històries, Argentona, L'Aixernador, pàg. 126-127.
Villar, Conchi G. (2000), Dones, treball i sindicalisme a Catalunya, 1939-1978, vol. II, Barcelona, Fundació Cipriano García - Arxiu Històric de la CONC, pàg. 23-31.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental