TURA I CAMAFREITA, MONTSERRAT

(Mollet del Vallès, 1954)

Alcaldessa de MOLLET DEL VALLÈS:
30-06-1987  -  21-12-2003

Metgessa. Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, va exercir d'internista a l'Hospital de Palamós a partir de 1981, on un any més tard (només amb 28 anys) va ser nomenada directora general i s'especialitzà en gestió i economia sanitària. Néta de Feliu Tura*, que fou alcalde de Mollet durant els anys trenta, i besnéta de Joan Tura*, que fou alcalde de 1914 a 1915, ha estat alcaldessa de Mollet des del 1987 fins al 2003, el mandat més durador de tots els que va tenir Mollet en el segle XX. També té un parentiu directe amb l'exministre i ponent de la Constitució Jordi Solé i Tura, cosí germà del seu pare. Membre del PSC des del 1979, ja abans, des dels 16 anys, va militar en organitzacions clandestines d'oposició al règim franquista com la Plataforma Anticapitalista i la Organización de Izquierda Comunista de España, i va participar en entitats de signe ecologista com ara la Comissió per a la Defensa de Gallecs. Aquesta inclinació pels problemes mediambientals potser explicaria que durant la legislatura 1999-2003 fos nomenada consellera de Medi Ambient en el govern de Pasqual Maragall a l'ombra. També va tenir un paper destacat en la campanya contra els peatges (singularment el peatge de l'autopista A-17 a Mollet) i en les demandes dels alcaldes vallesans respecte a les grans infraestructures territorials com el Tren d'Alta Velocitat. Des de 1990 forma part de la direcció nacional del PSC i des del 1995 ha estat diputada al Parlament català, on ha format part de les comissions de Política Territorial, Economia, Finances i Pressupost, i ha estat vicepresidenta de la comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern local. Després de les eleccions de 1999 fou portaveu adjunta del grup parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi i formà part de la direcció. També ha estat membre del CCVO des de la seva creació, el 1988, fins al 1991. Durant el seu llarg mandat com a alcaldessa, la ciutat de Mollet ha experimentat una gran transformació. En els primers vuit anys va portar a terme l'illa de vianants al centre de Mollet, la reconstrucció de can Mulà, la variant de la carretera N-152, l'acord per construir un centre cívic a can Pantiquet, la inauguració de la rambla de la Unió i de la biblioteca de Can Mulà, l'obertura al públic de la pista d'atletisme municipal de la Pedra Salvadora, la inauguració de la plaça Mercè Rodoreda, de l'escola taller del Medi Ambient, de la rambla Pompeu Fabra i dels equipaments de salut pública i serveis socials a la masia de can Lledó. També va facilitar la instal·lació a Mollet d'alguns equipaments supramunicipals, com l'Escola de Policia de Catalunya i l'Escola Universitària d'Estudis Mediambientals. En aquests anys Mollet ha viscut una profunda transformació urbanística i un creixement demogràfic que l'ha portat a superar la xifra de 50.000 habitants al setembre de 2002. Dels darrers anys com a alcaldessa destaca la inauguració de diversos equipaments que contribueixen a fer de Mollet una ciutat moderna i preparada per afrontar els reptes del segle XXI, com ara la comissaria dels Mossos d'Esquadra, el Parc dels Colors (premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme) per relligar els barris de Can Borrell, Plana Lledó i Santa Rosa; les piscines i el complex esportiu de Ca n'Arimon (primer premi d’Instal·lacions Esportives de 2002), i el Museu Abelló. També es va portar a terme una important iniciativa residencial de promoció pública a Can Borrell. Les intervencions urbanístiques també van afectar espais del centre urbà, com ara l'illa de Can Mulà, un ambiciós projecte en el qual s'ha ubicat la nova Casa de la Vila. A la façana principal d’aquesta última, inaugurada el novembre de 2002 i que es vol convertir en el centre de la ciutat del segle XXI, destaca un gran poema visual de Joan Brossa. L'empenta transformadora del seu govern al capdavant de la ciutat i la seva forta personalitat no li han estalviat enfrontaments amb alguns col·lectius, com ara el grup ecologista local Cànem o l'oposició d'esquerres vinculada sobretot a EUiA. En les eleccions municipals de 2003 aquesta oposició va donar lloc a una candidatura, Entesa per Mollet, que, amb un gran resultat, li va fer perdre la majoria absolutat i va portar-la a formar govern amb CiU. El 22 de desembre de 2003, amb Pasqual Maragall com a president de la Generalitat, entrà a formar part del seu govern com a consellera d'Interior. Va posar fi, d'aquesta manera, al seu llarg període al capdavant de la ciutat de Mollet, del qual, segons les seves declaracions, es sentia orgullosa "d'haver-la pogut humanitzar amb espais públics de qualitat", fent "un urbanisme entès com a combat social" i, en definitiva, "d'haver pogut fer la revolució més consistent i irreversible de la ciutat de Mollet" (El 9 Nou, 23.12.2003). El desembre de 2004 fou elegida presidenta de l'agrupació local del PSC de Mollet. (DBC, JCG, ALO i JPM)