BRUY I PORTET, JOAN

(la Garriga, 1921 – Figaró, 1979)

Alcalde de FIGARÓ-MONTMANY:
22-08-1958  -  20-11-1975

Pagès i forner. Va néixer a can Busquets de la Garriga, on els seus pares treballaven de masovers des del començament de la segona dècada del segle XX, després d'haver estat masovers de la casa de Bellver de Tagamanent. El més petit d'una família nombrosa, va treballar de pagès fins que, en casar-se amb Núria Riera, entrà a treballar al forn del seu sogre, Joan Riera i Planas*. Més tard, als anys setanta, va treballar a l’empresa Leiro de Tagamanent. Fou nomenat alcalde de Figaró pel governador civil l’any 1958 i cessat el mateix dia de la mort del general Franco. Durant aquests anys, el poble va viure la forta expansió económica de l’època, amb la creació d’establiments comercials i industrials, com ara la fàbrica de plàstics de Pere Colomer i Vila (1963) i la construcció d’habitatges per a una població que creixia ràpidament. També es portaren a terme diverses obres d’urbanització: l’arranjament de carrers, l’ampliació del pont de Beamonte (1962), l’inici de les obres de substitució del clavegueram (1963) i la creació d’un nou abocador d’escombraries al Bac (1968), entre altres. L’augment de circulació de vehicles per la carretera causà dues víctimes mortals i, per aquest motiu, l’any 1972 es construí un pas subterrani i el 1973 es col·locaren baranes protectores. Aquest mateix any es construí un dipòsit d’aigua de 400.000 litres a Vallcàrquera per subministrar aigua al poble. També s’arranjà la plaça Major. Un altre fet destacable fou la inauguració d’una nova escola (1971), atès que la que hi havia al poble havia quedat petita. Fou possible gràcies a les gestions davant del Ministeri d’Educació i a una donació de 300.000 pessetes del senyor Josep Sala i Ardiz, al qual l’Ajuntament va fer un homenatge l’any 1975, amb motiu del centenari del seu naixement. Una curiositat destacable fou l’arribada a Figaró del Tour de França l’any 1965, fet que causà expectació atès que el diari Le Figaro dedicà un article al poble que tenia el seu mateix nom. En l’àmbit associatiu, cal esmentar que formà part del Centre Recreatiu i Familiar (CREFA) des de la seva creació (1957) fins al 1970. També fou membre del sometent del poble. (FVR)