MOLINS I AGUILÀ, JOAN

(Parets del Vallès, 1900 – 1964)

Alcalde de PARETS DEL VALLÈS:
01-02-1934  -  22-10-1934
03-05-1935  -  21-07-1936

Propietari rural. El seu pare havia estat masover a la torre de Cellers i després propietari del mas can Berenguer. Freqüentava el Cafè de Baix, El Jardí, lloc de trobada de les dretes paretanes. El seu pare, Josep Molins i Roca*, ja havia estat alcalde de Parets (1904-1909 i 1930-1931) i fou membre del IACSI. Seguint la tradició familiar, ell també fou soci del IACSI, i més tard fou president de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Parets del Vallès i membre de la junta local de Fomento Pecuario el 1939. Va viatjar a Holanda i Suïssa per introduir noves races de vaques i esdevingué pioner a Parets en la cria de la vaca holandesa frisona. Exercí el càrrec d'alcalde en dues ocasions. La primera, per Unió Ciutadana (Lliga Regionalista) de l'1 de febrer al 22 d'octubre de 1934, tot i que entre el 6 i l'11 d'octubre l'Ajuntament fou ocupat per un comitè revolucionari i el consistori quedà termporalment suspès, i de l'11 al 22 d'octubre exercí també de president de la Comissió de Governació i Foment. La segona, del 3 de maig de 1935 al 21 de juliol de 1936. També fou regidor gestor el 7 d'agost de 1940 amb l'alcalde Ramon Casals i Basart*. Durant el seu mandat, s'aconseguí celebrar una festa major unitària i de divendres a dilluns. Fou nomenat president de la junta local de contractació de blat. Arran dels fets d'octubre de 1934 va dimitir com a alcalde davant l'ocupació de l'ajuntament pel Comitè d'Esquerra Revolucionari. Un cop restituït en el càrrec, es signà l'acord amb Fecsa per a l'enllumenat públic, s'instal·là una passera fixa sobre la riera Tenes i s'acordà revocar la confiscació del cementiri que l'Ajuntament havia ordenat en un mandat anterior i expropiar-lo per un preu just. S'iniciaren les obres d'arranjament del carrer Major. Es va passar al bàndol nacional en el moment que es va produir l'aixecament militar de Franco. S'afilià a FET y de las JONS de Parets del Vallès des de la seva creació, en fou el cap local el 1944 i demanà a aquest organisme llicència d'arma curta per a ell i quinze camarades més. El 1945 fou proposat per la delegació de Falange de Parets per formar part de les esquadres de la Guardia de Franco de Parets. En concepte de prohom, formava part de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Parets. Formà part de la delegació de Falange que el 18 de juliol de 1954 va assistir a la concentració comarcal del Movimiento per celebrar el divuitè aniversari del "Glorioso Alzamiento Nacional". (AMA)