BRUNAT I ESCONA, JOAN
(Montmeló, 1891 – Barcelona, 1939)
Alcalde de PARETS DEL VALLÈS:
16-08-1936 -  21-10-1936
Pagès. Fill d'una famÃlia de masovers de Montmeló que es traslladà a viure a Parets del Vallès; es casà amb Rosa Castells i Pascual i tingué quatre fills, dos nois i dues noies. Va ser un membre destacat de la Unió de Rabassaires i president del Sindicat AgrÃcola de Parets del Vallès (1935). Freqüentava el Cafè de Baix, de la cooperativa obrera La Progressiva, i el local de can Rajoler. L'any 1935 va ser desnonat de la masoveria de tres quarteres que havia conreat durant vuit anys, propietat de Josep Marcer i Carbonell. A les eleccions municipals de 1934 va ser elegit regidor per ERC, i formà part del Comitè d'Esquerra Revolucionari que es va fer cà rrec de l'Ajuntament arran dels fets del 6 d'octubre de 1934. Després del 6 d'octubre va ser detingut i empresonat a Granollers fins al mes de desembre de 1934. En concedir-se amnistia general, va ser nomenat regidor, i ho va ser del 3 de març al 16 d'agost de 1936. Proclamat alcalde per unanimitat del consistori i regidor de Governació i Foment, ho va ser des del 16 d'agost fins al 21 d'octubre de 1936 (en compliment del decret del conseller de Governació del 22 de juliol de 1936). Per acord del consistori en ple, va procedir a la destitució del secretari de l'Ajuntament, Telesfor Piqueras i Alegre, perquè no mereixia la confiança de la corporació, i es va nomenar Joan Vila i Valls. S'ordenà , també, la recaptació d'un impost especial, per tal de fer front a les despeses ocasionades per la guerra, per import de 42.500 pessetes, les quals es varen dipositar a la Caixa de Pensions de Granollers. En el nou Ajuntament que es constituà l'octubre de 1936, va ser proposat per ocupar el cà rrec de regidor per Acció Catalana Republicana, però finalment ho fou per la Unió de Rabassaires, encara que no va prendre possessió del cà rrec. En acabar la Guerra Civil fou detingut i portat al jutjat militar de Granollers i d'allà a la presó Model de Barcelona el dia 5 de maig de 1939; ingressà a la presó cel·lular de Barcelona en qualitat de detingut a disposició del consell de guerra sumarÃssim que dictà pena de mort, i fou executat el 31 de maig de 1939 al Camp de la Bóta. L'any 2007, en el darrer acte de commemoració del 75 aniversari de la proclamació de la Segona República, va rebre l'homenatge del seu poble amb el descobriment d'una placa escultòrica al vestÃbul de l'Ajuntament amb els noms dels tres alcaldes i cinc regidors que van morir vÃctimes de les autoritats franquistes o a l'exili. (AMA)
BIBLIOGRAFIA:
Massaguer Arimon, M. Àngels (2007): Segona República, Guerra Civil i primer franquisme a Parets del Vallès. Estudis Locals, núm. 7, Ajuntament de Parets del Vallès.
Planas Maresma, Jordi (1991): Propietaris organitzats. Estudi de la Cambra AgrÃcola del Vallès (1901-1935). Col·lecció Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 4. Granollers: Ajuntament de Granollers, pà g. 208.
Prims, Roger (2014): "Tres alcaldes republicans de Parets, afusellats", Vallesos, núm. 7, pà g. 76-78.