GORINA I GRAELLS, FRANCESC

(Parets del Vallès, 1898 – 1990)

Alcalde de PARETS DEL VALLÈS:
01-05-1944  -  11-07-1952

Lampista i estanquer. Tenia un petit taller al carrer Major de Parets i una botiga a la cantonada amb el carrer Barcelona, on venia tabac, a més de productes de lampisteria. Cap al 1950 se li concedí la titularitat d'un estanc, tot i que abans, essent alcalde, venia provisionalment el tabac racionat. Va treballar de lampista fins a la jubilació i d'estanquer fins al 1984. Li deien el Cisco de can Llauner. El 1921 l'exèrcit l'envià a la guerra del Marroc. El seu pare, Jaume Gorina i Oriach, el Llauner, i el seu oncle, Pere Gorina i Oriach, el Cisteller, havien estat regidors de l'Ajuntament a la primeria del segle XX. Amb 12 anys va marxar de casa i va anar a treballar a peu a Sabadell, on va viure alguns anys i s'afilià a la CNT. En els primers mesos de la Guerra Civil, la presentació d'aquest carnet li va permetre evitar l'acció d'un escamot que posava en perill la vida d'un veí. A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, va ser apoderat d'Unió Ciutadana. A les eleccions a diputats a Corts del febrer de 1936 va ser interventor per Francesc Torras i Villà*, candidat per la Unió Monàrquica Nacional. Durant la postguerra va ser membre del sometent local, com a alcalde, cap local de FET y de las JONS i va ocupar els càrrecs de delegat local d'Auxilio Social i assessor de les organitzacions juvenils. Fou regidor de l'Ajuntament de Parets els anys 1943-1944 i va actuar algun cop com a alcalde accidental. Fou nomenat l'1 de maig de 1944 i exercí el càrrec fins al 1952. Durant el seu mandat es reconstruí l'església, que havia estat cremada durant la Guerra Civil –el propietari de la fàbrica tèxtil Industria Linera, Josep Feliu i Prats, va pagar la construcció de la nova (1946). També es reconstruí l'edifici del nou ajuntament per donar una nova visió a l'entorn de la plaça i la nova església, amb l'adquisició de la casa del costat del vell edifici consistorial (del 1948 al 1952). L'alcalde va fer d'intermediari entre l'amo i els treballadors de la Linera, que es queixaven de les condicions salarials i, com a solució, es va crear un economat per als treballadors situat a ca n'Oms. Amb motiu de les sancions i confiscacions dels productes als pagesos de la localitat, l'alcalde va protestar i fins i tot va arribar a presentar la dimissió al governador civil, que no la hi acceptà. També es van fer gestions per solucionar el servei d'aigua davant el creixement urbanístic que estava experimentant el nou barri de l'Eixample, i es van fer reformes a l'edifici de l'escola pública, molt abandonada després de la Guerra Civil. Va becar els nens amb dificultats econòmiques, i va tramitar les pensions als orfes per causa de la guerra i la repressió, segons decret de novembre de 1940. Al final del seu mandat es van acabar les cartilles de racionament al país, i al poble, després de moltes negociacions, s'acordà reconstituir la cooperativa de consum La Progressiva, tancada i requisada el 1939. (MGE)