ILLA I ROCA, SALVADOR

(la Roca del Vallès, 1966)

Alcalde de LA ROCA DEL VALLÈS:
23-09-1995  -  05-02-1999
03-07-1999  -  17-09-2005

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i màster en direcció d’empreses per IESE. De molt jove, l'any 1984, va fundar la revista Roquerols, l’únic mitjà informatiu imprès existent a la Roca, de la qual fou director fins a l'any 1987. Amb vint-i-un anys, va entrar com a regidor a l’Ajuntament de la Roca després de les eleccions de 1987 i fou regidor de Cultura fins al novembre de 1989, en què va haver de dimitir per complir el servei militar. Va treballar després en el departament comercial d'una empresa de plàstics de Cardedeu. Va ser de nou regidor (1991-1995), ara a l'oposició, però tornà al govern municipal després de les eleccions de 1995, en què -ja militant al PSC- ocupà el segon lloc a la llista de Romà Planas*. A la mort d'aquest, el mes de setembre d'aquell mateix any, el succeí en el càrrec d'alcalde. Pocs mesos abans de la celebració de les següents eleccions municipals, un regidor d’IC, del grup majoritari, va passar a l’oposició i va deixar el govern en minoria. El febrer de 1999 Salvador Illa va haver d’afrontar una moció de censura encapçalada per Josep Estapé* (CiU), que l’apartà de l’alcaldia; però en les eleccions del mes de juny del mateix any fou reelegit per majoria absoluta i en les següents eleccions, el 2003, va revalidar el càrrec d’alcalde. Durant el seu mandat es portà a terme una descentralització administrativa de l'Ajuntament, amb l'obertura d'oficines a la Torreta i a Santa Agnès de Malanyanes. L'any 1998 va aprovar la construcció al municipi del centre comercial La Roca Village (en aquell moment "Value Retail"). També cal destacar la construcció de diversos equipaments: dos centres mèdics, a la Torreta (2000) i a la Roca (2003); una piscina (2000), que en una segona fase fou coberta (2003); una deixalleria (2001); tres camps de futbol de gespa artificial, a la Roca (2001), Santa Agnès (2003) i la Torreta (2004), i una biblioteca (2003), a banda de la urbanització de carrers (sobretot a Santa Agnès i a la Roca centre) i del desenvolupament de nous polígons industrials com els de can Massaguer, can Jorn i Valldoriolf, i la modernització d'altres com els de can Font de la Parera i de l'anomenada zona de les fàbriques. En l'àmbit cultural cal destacar la creació de l'Arxiu de la Memòria Popular (1998), que anualment convoca el premi Romà Planas i Miró. Després de deu anys al capdavant del govern municipal de la Roca, el 17 de setembre de 2005 va renunciar al càrrec d'alcalde per incorporar-se al Departament de Justícia de la Generalitat com a director general d'Infraestructures (2005-2009), i fou substituït en el càrrec pel primer tinent d'alcalde Miquel Estapé*. La seva renúncia a l'alcaldia comportà que també deixés altres càrrecs lligats amb l'administració, com ara la presidència del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, la seva participació en el CCVO (1999-2005) i els càrrecs en la comissió executiva de la Federació de Municipis de Catalunya (2004-2005), el Consorci de la Mina i el patronat de Policlínica del Vallès. L'abril de 2009 deixà el càrrec en el Departament de Justícia per anar a treballar com a director general a una empresa privada. Entre 2010 i 2016 va treballar a l'Ajuntament de Barcelona, primer en una direcció general i després de la victòria del convergent Xavier Trias com a coordinador del grup municipal socialista. En el PSC assumí càrrecs cada vegada de més responsabilitat: primer secretari local a la Roca; membre de l'executiva comarcal del Vallès Oriental des del 1999; membre del Consell Nacional des del maig de 2006; elegit primer secretari comarcal en substitució de Romà Ruiz* el 2016, i secretari d'organització del partit des del 2017. El desembre de 2019 va ser un dels qui va negociar el pacte amb ERC per desbloquejar la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern d'Espanya, i el gener de 2020 fou nomenat Ministre de Sanitat, just abans que es desencadenés a Espanya la pandèmia de Coronavirus. Un any més tard, va deixar el càrrec de ministre per presentar-se com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat en les eleccions del 14 de febrer de 2021. Tot i que el PSC va ser la força més votada, la formació va quedar a l'oposició per una aliança entre els partits independentistes. Va tornar a ser candidat a les eleccions catalanes del 12 de maig de 2024, en què va guanyar en vots i escons, i el 8 d'agost de 2024 va ser investit com a 133è president de la Generalitat. (LPM, JIN i JPM)