FORN I RIERA, JOAN

(Sant Celoni, 1866 – 1940)

Alcalde de SANT CELONI:
13-01-1906  -  01-01-1914

Farmacèutic, era propietari d'una de les dues farmàcies de Sant Celoni. El seu pare, Josep Forn i Pagès, havia estat vicepresident de la Junta Provisional Revolucionària de 1868, i primer tinent d'alcalde fins l'any següent. Farmacèutic natural de Pineda, es casà amb la celonina Maria dels Àngels Riera i inicià la nissaga de la farmàcia Forn. Entre final del segle XIX i principi del XX Joan Forn tenia també una fàbrica de gasoses que donà de baixa el 1927 per traspassar-la a Josep Casas i Cot. Fou jutge de pau entre 1903 i 1905 i alcalde de Sant Celoni entre 1906 i 1914. Durant el seu mandat s'enderrocà el portal de can Bonavida, antic portal de la vila (1906). El 1907 es concedí permís a Josep Alfaras i Prat, president de la Societat d'Aigües de Sant Celoni, per canalitzar l'aigua potable per tots els carrers de la vila. El mateix any s'urbanitzà el carrer de Santa Fe, s'establí a la vila una comunitat de Germanes de la Nativitat, o Darderes, que s'encarregà dels malalts i es posà en funcionament la primera fàbrica tèxtil amb telers mecànics moguts amb vapor: can Gramunt. El 1910 s'instal·là l'enllumenat públic elèctric, i es demanà de tenir telèfon i una central telefònica a Sant Celoni (1912). Entre febrer i desembre de 1913 Agustí Costas exercí d'alcalde accidental perquè Joan Forn demanà llicència per atendre assumptes personals; fou aquest any quan es produí la primera vaga dels treballadors de la fàbrica Gramunt (anomenada el Vapor) i el secretari municipal s'encarregà de les negociacions amb el propietari. L'any 1908 va fer construir un nou edifici escola públic per al mestre Joan Rigual al recinte de l'Hospital Vell. Amb anterioritat al seu mandat d'alcalde, essent vocal de la junta local d'Instrucció Pública, l'any 1905 impulsà una festa de repartiment de premis als escolars que es celebrà amb solemnitat durant la festa major fins al 1917. Membre actiu del Centre Popular (l'any 1921 n'era president honorari), impulsà la creació de l'orquestra La Lira, de la junta d'accionistes de la qual era tresorer el 1919. Afí al partit Conservador, va presidir la junta política del Centre Popular (1920, 1921), i el govern l'honorà amb l'Encomienda de la Real y Distinguida Orden de Isabel la Católica (1918). Més tard va ser president d'Unión Patriótica de Sant Celoni (1926) i membre de la junta d'obra de la Parròquia (1928). (JAL)