BERENGUER I CAMPDEPADRÓS, RAFAEL

(Sant Celoni, 1873 – 1926)

Alcalde de SANT CELONI:
25-02-1915  -  01-01-1918

Paleta i contractista d'obres. A Sant Celoni construí la fàbrica tèxtil de can Gramunt o el Vapor, coneguda actualment com can Pàmies (1907) i el pont sobre la riera de Gualba (1917/18), i quan va morir estava aixecant el nou ajuntament i l'escorxador, sota la direcció de l'arquitecte municipal Josep Domènech i Mansana. Duia a terme la majoria de les obres promogudes pels membres del Centre Popular de Sant Celoni. A l'Ajuntament començà com a síndic suplent el 1909 i el 1914 accedí al càrrec de primer tinent d'alcalde. El febrer de 1915 el governador civil va fer processar Josep Coll i Verdura*, i ell es va fer càrrec de l'alcaldia interinament durant gairebé un any. Presidí el consistori des de les eleccions de 1916 fins al 1918, i continuà com a regidor fins a l'any 1920, quan l'Ajuntament passà a ser dirigit pels de cal Xarric (Círcol Autonomista la Constància). Continuà com a regidor fins al 1920 i tornà a l'ajuntament durant la dictadura de Primo de Rivera com a primer tinent d'alcalde d'Esteve Brunell*. En el seu mandat es demanà a la Mancomunitat la construcció amb urgència de la carretera a Santa Maria de Palautordera (1916), i el mateix any se li traspassà el camí de Sant Celoni a Campins perquè es fes càrrec del manteniment. El 1917 s'establí una estació telegràfica i una central telefònica a Sant Celoni, i l'empresa Auxiliar de la Construcción tornà a obrir la fàbrica de ciment. També s'inaugurà el primer camp d'esports municipal. Per un reial decret de 1916, l'alcalde de Sant Celoni passava a tenir, des d'aleshores, el càrrec de president del Patronat de l'Hospital de Pobres de Sant Celoni. Afí al partit Conservador, era membre del Centre Popular i cantava a la societat coral La Popular de la mateixa entitat. (JAL)