BRUNELL I AYMAR, ESTEVE

(Sant Celoni, 1878 – 1966)

Alcalde de SANT CELONI:
12-08-1924  -  26-03-1927

Terrissaire a l'obrador que la família Brunell tenia al carrer Major de Sant Celoni, prop de l'Hospital Vell, documentat des del segle XVIII. Va ser l'últim terrissaire dels Brunell, actiu fins cap a 1930. Membre del Centre Popular, en fou president l'any 1917. També cantava a la societat coral La Popular de la mateixa entitat. Fou alcalde de Sant Celoni durant la dictadura de Primo de Rivera, entre 1924 i 1927, quan dimití del càrrec. Havia estat regidor des de 1909 fins a 1914, quan passà a ocupar el càrrec de segon tinent d'alcalde fins al gener de 1916. Tornà a ser segon tinent d'alcalde en començar la dictadura de Primo de Rivera (1923) fins a accedir a l'alcaldia, primerament de forma accidental (12 d'agost de 1924) i al cap de pocs dies (21 d'agost) de manera definitiva. El seu pare, Jaume Brunell i Valls, havia ocupat l'alcaldia del municipi de manera accidental del 30 de desembre de 1903 al primer de gener de 1904. Durant el seu mandat com a alcalde es va aprovar el nou pla urbanístic (1924), redactat per l'arquitecte municipal Josep Domènench i Mansana, que preveia canvis importants. Es procedí a enderrocar cases per eixamplar i alinear el carrer de Sant Pere, el d'Anselm Clavé i el de Sant Martí, i per començar a urbanitzar la plaça del comte del Montseny i el carrer Balmes. Sota la direcció del mateix arquitecte, es va dur a terme la construcció d'edificis públics importants: l'ajuntament, l'escorxador i el cementiri municipal, inaugurats per la festa major de setembre de 1926. Mentre fou alcalde es va constituir Unión Patriótica de Sant Celoni (1924). Monàrquic, el 1925 viatjà amb una comissió a Madrid amb motiu d'un homenatge al rei Alfons XIII, nomenat alcalde honorari de Sant Celoni, i batejà una plaça de nova creació amb el nom de plaça del Comte del Montseny, en homenatge a Josep M. Milà i Camps (1926). Durant un temps va fer tancar l'Ateneu per la seva marcada tendència catalanista. El jovent de l'entitat, que no volia anar a ballar amb els adversaris al Centre Popular, organitzà el seu propi ball prop de la Cantina, passat el pont d'Isabel II, indret que pertanyia al terme municipal d'Olzinelles. Aquest fet incrementà el nombre de socis i simpatitzants de l'Ateneu. Va ser durament criticat i vituperat pels membres de l'Ateneu, societat antagònica del Centre Popular i vinculada a la Lliga, a causa del fort endeutament que va contreure l'Ajuntament per poder fer efectives les reformes urbanístiques i els edificis públics que van ser un avenç fonamental en la modernització de la vila. El desembre de 1968 l'Ajuntament acordà de posar el seu nom a un nou carrer en reconeixement de la important tasca constructiva i urbanitzadora que va dur a terme com a alcalde. (JAL)