MISSÉ I CERVERA, FRANCESC

(Sant Celoni, 1895 – 1971)

Alcalde de SANT CELONI:
08-06-1933  -  01-02-1934
25-08-1936  -  31-01-1939

Tractant de fustes. Es presentà, juntament amb Martí Domènech i Cama*, Jacint Botey*, Antoni Vilà i Colomer, Tomàs Beltran, Josep Santamaria i Isidre Font, a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 per ACR, la primera candidatura d’esquerres que es constituí a Sant Celoni, tot i que poc després passà a ERC. Enraigà amb els seus companys el Casal Català Republicà, un centre progressista i d’esquerres que aplegava els simpatitzants d’ACR, USC i especialment ERC (un total de 280 socis el juny de 1936, quan ell n'era president). El setembre del 1931 va participar com a orador en un míting d'afirmació d'ERC i pro Estatut organitzat pel Casal, amb la presència del president Francesc Macià. El maig de 1932 va intervenir en un acte d'USC al Centre Obrer de Palautordera. Va ser segon tinent d'alcalde de Sant Celoni només per uns dies en proclamar-se la República (abril 1931) i president de la comissió gestora (1933-1934) nomenada pel conseller de Governació de la Generalitat, i després regidor fins que fou nomenat alcalde l'agost de 1936. A causa dels fets del 6 d'octubre de 1934, en els quals va participar com a caporal del sometent d'esquerres de la vila, va ser empresonat a Granollers durant més d'un any. En començar la Guerra Civil, va presidir el comitè revolucionari creat per ERC, el sindicat CNT i altres partits d'esquerra, i va mantenir el càrrec d'alcalde fins al final de la guerra. Juntament amb Marià Rubio i Garcia, de la CNT, i el mestre J. Bernat i Gallofré, formà la delegació encarregada d'ensenyament a la vila nomenada pel comitè executiu del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) el 1936. Aquest any, ja començada la guerra civil, la Societat d'Aigües de Sant Celoni transferí tot el seu patrimoni a l'Ajuntament. S'habilità el Col·legi Verge del Puig (La Salle) com a escola graduada amb el nom de Grup Escolar Francesc Macià. S'acordà el canvi de nom de la vila pel de Baix Montseny. S'encarregà a la Cooperativa de Paletes de Sant Celoni la construcció de dues escoles mixtes a la Batllòria, i el propietari de l'Hotel Suís va fer donació al poble de l'edifici, on es decidí d'establir menjadors populars i instal·lar-hi els refugiats procedents de Madrid destinats a la vila. El 1937 es formà la Biblioteca Popular Municipal als baixos de l'antic hospital, amb la cessió de llibres de diferents entitats –cooperativa La Previsora, Penya Cultural Germanor, Joventuts Llibertàries– i les biblioteques escolars. Es creà una fàbrica municipal de sabó. Es va imprimir paper moneda del Baix Montseny per un valor de 50.000 pessetes i, per atendre els refugiats procedents del nord d'Espanya, es va habilitar el col·legi de les Teresianes, donat pel propietari, i can Riera, casa requisada pel comitè. El 1938 es va assignar al Sindicat Agrícola l'edifici de l'església, molt malmesa per l'incendi de 1936. El 8 de febrer de 1939 va creuar la frontera francesa per Morellàs i les Illes amb la seva família i s'acolliren a la casa d'un parent de la seva esposa. Des d'allà va ajudar els seus compatritotes a l'exili a l'hora de buscar feina i en els tràmits administratius. L'any 1947 va obtenir el permís de les autoritats espanyoles per tornar a Sant Celoni, on va viure fins a la seva mort, sense poder ocupar cap càrrec de funció pública. (JAL)