RIERA I ALFARAS, JOSEP MARIA

(Fuirosos, Montnegre, 1896 – Sant Celoni, 1972)

Alcalde de SANT CELONI:
01-02-1934  -  25-08-1936
09-02-1939  -  07-12-1949

Propietari rural. Propietari de can Riera de Fuirosos, residia a Sant Celoni des de 1903. Impulsà la construcció de l’embassament dels Crous a Fuirosos per garantir l'aigua per regar la vall (1942). Fou membre de la Lliga Regionalista i, des del 1930, del IACSI, l’associació que agrupava els grans propietaris rurals catalans. En l’àmbit local, fou soci del Círcol Autonomista la Constància (cal Xarric), col·laborà en la construcció de l'Ateneu i el 1930 en fou sotspresident. També va ser president de la Junta del Patronat del Col·legi Verge del Puig des de 1929 fins que es dissolgué, el 1959, quan els germans de la Salle adquiriren l'escola. L'any 1944 l'Ajuntament el nomenà fill predilecte de la vila i se li concedí la medalla d'or de Sant Celoni. El seu avi, el metge Josep Alfaras i Planas, va ser alcalde de la localitat entre 1881 i 1892, diputat provincial durant quatre anys, caporal del sometent del partit judicial d'Arenys de Mar, i afavorí la instal·lació del col·legi de les germanes teresianes a Sant Celoni el 1885. El seu pare, Josep Riera i Pons, presidí la junta fundadora del col·legi Verge del Puig, dirigit pels germans de la Salle (1911). Fou alcalde de Sant Celoni en dues ocasions: primer entre 1934 i 1936 i, acabada la Guerra Civil, de 1939 a 1949. Durant el primer mandat l'Ajuntament contribuí a la construcció dels ponts o passeres per travessar la Tordera a ca l'Oller de Fuirosos, can Draper i la font de Bocs (1934). El 1935 s'acordà construir una escola a la Batllòria i es va concertar un préstec per col·laborar amb la Direcció General de Primer Ensenyament a edificar un grup escolar a Sant Celoni al lloc on hi havia l'antic cementiri, iniciat el mateix any, i per dur a terme les obres projectades de reformes urbanes. El 1939 tornà a ser alcalde després que durant uns dies Felipe Portillo, cap local de FET y de las JONS, va presidir la comissió gestora provisional des de l'entrada de les tropes franquistes el 31 de gener de 1939. Va regir la vila al començament de la postguerra, una època de misèria, fam i rancúnies. Tot i les circumstàncies, procurà apaivagar l'odi i propicià la reconciliació entre les dues faccions, eliminant denúncies i aturant represàlies. En aquell període es reconstruí l'església (1940), començà l'edificació d'una nova caserna de la Guàrdia Civil (1944) i s'iniciaren les gestions per fer el pont de la Batllòria sobre la Tordera (1946). El 1945 s'enderrocà un edifici de la plaça de la Vila per eixamplar el carrer Torras i Bages i es van adquirir els terrenys de l'actual plaça de l'Estació i del camp municipal d'esports. També s'urbanitzà el passeig dels Esports (1944) i es potencià la instal·lació de noves indústries, com Derivados Forestales (1942) o Industrias PRF (1947). En el camp de l'ensenyament, l'Ajuntament col·laborà en la represa de l'activitat educativa dels germans de la Salle (1939) i l'alcalde va fer gestions per tornar a obrir una escola de monges per a les noies (1941), que començà el 1942 amb l'establiment de les Missioneres del Cor de Maria a can Pedro. (JAL)