PLANAS I BOIX, JOAN

(Sant Celoni, 1903 – 1971)

Alcalde de SANT CELONI:
07-12-1949  -  22-06-1959

Serraller, el 1935 s'encarregà com a industrial manyà de la construcció del pont de Fuirosos a ca l'Oller. El 1943 substituí Felipe Portillo com a cap local de FET y de las JONS. L'any 1945 era president del Centro Popular i fou designat secretari de la junta directiva de l'Associació d'Antics Alumnes de la Salle. L’Ajuntament li concedí la medalla d'or de Sant Celoni (1946) i el nomenà fill predilecte. Com a president del Patronat de l'Hospital de Sant Celoni, començà el nou edifici (1955) i aconseguí que la Diputació inclogués el centre sanitari en l'organització hospitalària comarcal (1957). Col·laborà en les obres del nou hospital comarcal, promogudes per Mn. Ramon Puig, i el 1966 pagà les campanes. Entrà a l'Ajuntament el 1943 com a primer tinent d'alcalde fins que el 1949 accedí a l'alcaldia. El 1951 va ser objecte d'un vot de censura perquè moltes vegades la seva actuació “lleva como consecuencia la anulación de acuerdos tomados por el pleno”, i entre gener i abril presidí les sessions de l'Ajuntament el tinent d'alcalde, Josep M. Oller. Durant el seu mandat s'inaugurà el camp d'esports (1954) i es van adquirir terrenys per ampliar-lo (1955). També es constituí el Patronat d'Arts i Oficis (1950) i el 1957 es van adjudicar les obres de construcció d'un pis a les escoles públiques, a l'actual edifici Puigdollers. A la Batllòria es creà la figura de l'alcalde de barri, càrrec que exercí Joaquim López i Montpart (1955), i començà la construccó del pont de la Batllòria per travessar la Tordera (1953). En aquests anys el caràcter industrial de Sant Celoni anava prenent forma i l’any 1951 es celebrà el Primer Certamen Industrial y Comercial organitzat per l'Ateneu. L’any següent el general Franco inaugurà les instal·lacions de la fàbrica Inacsa, integrada al Plan Nacional de Industrialización de España, i l'Ajuntament aprovà l'establiment de la fàbrica de plàstics Manhusa (1958) i de Givaudan Ibérica. Davant la intensificació de la immigració, es va autoritzar la construcció d’habitatges protegits a càrrec de les fàbriques Inacsa (1951) i PRF (1954), i s'aprovà el pla d'urbanització del barri de les Borrelles (1951), on s'edificaren els habitatges del grup Pertegàs (1958), i l'Ajuntament comprà terrenys per promoure habitatges assequibles que edificaria l'Obra Sindical del Hogar, tot i que el 1953 es decidí buscar un altre emplaçament. (JAL)