COLL I MAJÓ, JOSEP MARIA

(Sant Celoni, 1926-2022)

Alcalde de SANT CELONI:
22-06-1959  -  14-03-1966

Perit i professor mercantil. Entrà a l'Ajuntament de Sant Celoni com a regidor el 1954, i en va ser alcalde des del 1959 fins al 1966 (després de presentar la dimissió al governador civil el desembre de 1965). El seu avi, Josep Coll i Verdura*, i el seu pare, Josep Coll i Casamiquela*, ja havien estat també alcaldes de la localitat. Durant els anys en què fou alcalde, Sant Celoni vivia un creixement important impulsat per la indústria i l’atracció d’immigrants (més de 1.500 sobre una població total de 7.000, segons el cens de 1962) i es va haver de promoure la construcció d’habitatges: l’any 1960 l’Ajuntament adquirí un terreny al pla de Palau perquè l'Obra Sindical del Hogar y Arquitectura hi construís 150 habitatges econòmics, i dos anys més tard la fàbrica Inacsa edificà habitatges subvencionats per als seus treballadors. El 1960 ja s'anaven formant els barris de Sant Ponç, les Borrelles i el Pla de Palau i el 1963 s'aprovà la urbanització del turó de la Verge del Puig. El mateix any el consistori sol·licità l'agregació de les entitats de població del Pont Trencat, Moixerigues i el Virgili, molt properes al teixit urbà de Sant Celoni tot i que pertanyents al terme municipal de Santa Maria de Palautordera, però el Ministeri de Governació denegà la petició el 1967. Altres millores urbanes foren l’adjudicació de les obres de la piscina municipal (1960), l'edifici municipal del carrer Torras i Bages (1963) i l’inici de la construcció de l'estació depuradora de la Batllòria (1965). Altres fets destacats del seu període com a alcalde foren la mort al carrer de Santa Tecla del guerriller maqui Quico Sabaté (1960) i la posada en marxa d'un nou equipament sanitari, l'Hospital Comarcal de Sant Celoni. També es van adquirir una parella de gegants i cinc capgrossos per solemnitzar les festes (1963), es construí el campanar de la capella de la Mare de Déu del Puig (1962) i la Diputació de Barcelona restaurà els esgrafiats barrocs de l'església parroquial (1965). Fou un dels promotors d'Òmnium Cultural i formà part de la junta de la Delegació Comarcal del Vallès Oriental d’aquesta entitat, i també fou col·laborador del Congrés de Cultura Catalana. Des de 1975 fou militant d’UDC i president del consell local del partit entre 1979 i 1996. Segon de la llista de CiU a les eleccions municipals de 1979, presidí les comissions de cultura, ensenyament i acció social de l'Ajuntament fins al 1983. Encapçalà la llista de CiU en les eleccions municipals de 1991, i va ser regidor a l'oposició fins al 1995. El 1980 va ser elegit diputat provincial i en dues legislatures (1984 i 1988) fou diputat al Parlament de Catalunya per CiU. Fou conseller nacional d'UDC, conseller comarcal, president de la Intercomarcal de Barcelona-comarques entre 1986 i 1992, i candidat al Congrés de Diputats per la circumscripció de Girona (1977). (JAL)