RAMON I VILLÀ, JOAN

(Lliçà de Vall, 1898 - Cànoes, el Rosselló, 1988)

Alcalde de LLIÇÀ DE VALL:
07-1936  -  28-01-1939

Pagès i ramader. Fill de can Oliveres, de Lliçà de Vall. Li deien el Nen, perquè era el més petit de vuit germans. El 1922, en casar-se, va viure un temps a can Nadal, on el seu germà Jaume feia de masover, i més tard es traslladà a una casa del barri de les Casetes propietat del seu germà Joan. Tenia un camp arrendat a les Torres. A més de fer de pagès, va treballar de traginer –tenia carro i cavall propis- i de mosso de bestiar. Era afeccionat a la caça. En els anys de la República es va anar decantant cap a posicions d’esquerres -sobretot, sembla, per influència del mestre de Lliçà de Vall Albert Sans i Fargas*- i va ingressar a la Unió de Rabassaires; amb tot, mai no va arribar a militar en cap partit. En iniciar-se la Guerra Civil, el comitè local, format per tres membres d’ERC i tres de la CNT, el va elegir alcalde. Va exercir aquest càrrec durant tota la guerra. En aquell moment Lliçà de Vall patia una greu manca d’aigua potable. Els diversos pous de propietat particular que existien a Lliçà amb prou feines subministraven aigua a la població, i sovint quedaven contaminats per aigües residuals provinents de pous negres. Per tal de solucionar aquest problema, l’Ajuntament va iniciar la instal·lació d’una xarxa d’abastiment d’aigua. Es va construir la xarxa de distribució, el dipòsit i la canonada de conducció. L’escassetat i la mala qualitat de les aigües, però, van impedir que es construís el pou principal; posteriorment les obres van restar aturades i no es van inaugurar fins el 1956. Al llarg de la guerra es van viure a Lliçà diverses situacions noves. Els arrendataris i jornalers de les finques de can Coll i can Vilardebò es van apropiar de les terres que conreaven. A l’església de Santa Maria del Roser, situada a la finca de les Torres, s’hi van instal·lar l’escola i el sindicat agrícola local. Per la seva part, l’Ajuntament va allotjar els centenars de refugiats de guerra que arribaren a Lliçà –dones i nens, sobretot- en cases particulars i al centre de menors de La Bella Plana, i va organitzar un servei per a repartir-los menjar. Altres fets esdevinguts durant les primeres setmanes de la guerra van tenir un caràcter luctuós. El 21 de juliol de 1936 un escamot va cremar el retaule de l’altar major, les imatges i part del sostre de l’església de Sant Cristòfol, així com nombrosa documentació de l’arxiu parroquial. Més tard van ser cremades les relíquies de la capella de can Coll, conegudes com els Cossos Sants. També va desaparèixer –i probablement va ser destruïda- la pràctica totalitat de la documentació municipal del període 1936-1939, incloses les actes municipals. Però el fet més tràgic fou l’assassinat a mans d’un escamot, el setembre de 1936, de l’administrador de la finca de can Coll i exalcalde de Lliçà de Vall, Jaume Armadans i Surós*. Segons el testimoni de la seva filla Antònia Ramon, Joan Ramon es va assabentar que membres del comitè revolucionari de Granollers es volien endur Jaume Armadans i altres veïns de Lliçà, i va anar a avisar-los personalment. Armadans, però, li va contestar que ell no havia fet res a ningú i que no tenia perquè amagar-se. També segons la seva filla, cada vegada que a Joan Ramon li demanaven informació sobre els “feixistes” de Lliçà, responia que a Lliçà de feixista no n’hi havia cap i que si havien d’agafar algú l’agafessin a ell. El gener de 1939, abans que arribessin les tropes de Franco, Joan Ramon va marxar amb carro cap a França amb la seva muller, els seus tres fills de 16, 14 i 9 anys, respectivament, i la seva filla de 3 anys. Després de creuar la frontera pel Pertús al començament de febrer, van anar a parar al camp de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló (Rosselló). Un cop allà, la seva muller i els seu fills van ser traslladats al camp de Celles i després al de Seta, tots dos al departament veí d’Erau, mentre ell era enviat al camp d’Agde (Erau) i més tard al de Bram, al departament d’Aude. En esclatar la guerra a Europa, el setembre de 1939, va poder sortir de Bram i reunir-se amb la seva família. Es van instal·lar aleshores al poble veí de Villeneuve-les-Montréal, on van viure vint anys; el seu fill gran Joan, però, tornà a Lliçà l’octubre de 1939 i poc després s’establí a Montmeló, on tenia família, i treballà de mosso de bestiar a la masia de can Sala. Durant els anys quaranta Joan Ramon es dedicà al conreu de la vinya i el 1950 va obrir una granja amb els seus fills. El 1959 es va traslladar a Perpinyà. Aquest mateix any el seu fill Joan, el capellà i nebot seu Joan Bellavista i el rector de Lliçà de Vall, mossèn Joan Masó, van sol·licitar a les autoritats espanyoles el permís perquè Joan Ramon pogués visitar Lliçà de Vall. La policia va demanar referències a diverses persones del poble, entre elles el jutge municipal Tomàs Xicota i el cap local del Movimiento i exalcalde Gaietà Olivé*. Totes les referències van ser favorables i Joan Ramon va poder tornar a Lliçà. Des de llavors va visitar el poble cada any. El 1966 es va establir amb la seva família al poble de Cànoes (Rosselló), on va morir el 1988 a l’edat de 90 anys. (JGM)