OLIVÉ I NADAL, GAIETÀ

(Lliçà de Vall, 1910 – 1982)

Alcalde de LLIÇÀ DE VALL:
30-06-1952  -  16-07-1958

Tractant de bestiar. Propietari de la finca de can Canyet de Lliçà de Vall i d’una parcel·la a Parets del Vallès. Va cursar estudis secundaris de comerç. Va ser regidor de l'Ajuntament per la Lliga Catalana entre el maig de 1935 i el juliol de 1936. En esclatar la guerra va ser mobilitzat al front d’Alcanyís i al cap d’uns mesos va decidir passar al bàndol franquista. Després de la guerra va ser cap local del Movimiento. El 1957 fou nomenat vocal de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Lliçà de Vall. Va entrar a l’Ajuntament com a regidor el 1951 i el juny de 1952 va accedir a l’alcaldia. Entre les diverses obres públiques realitzades durant el seu mandat destaquen l’electrificació del barri del Sot, el proveïment d’aigua del barri de les Casetes i la construcció en aquest mateix barri d’un conjunt format per catorze cases, un nou edifici consistorial i una plaça pública. Gràcies a aquestes actuacions, Lliçà de Vall va obtenir el desembre de 1954 el premi de 25.000 ptes. que atorgava cada any la Diputació de Barcelona al municipi de menys de 3.000 habitants que més s’hagués distingit pels seus treballs i projectes. El conjunt d’obres esmentades es va inaugurar oficialment l’11 de juny de 1956 en presència, entre d’altres, del president de la Diputació de Barcelona, el marquès de Castelflorite, i el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego. Una altra mesura destacable va ser l’acord pres el 1955 de construir 36 cases a la parcel·la coneguda com Bosc Codern (8.860 m2), que havia estat cedida a l’Ajuntament el 1953 per Ignasi de Llanza, propietari de la finca de can Coll. Les millores efectuades en aquests anys es van deure, en bona mesura, a l’actuació de qui fou secretari municipal de Lliçà de Vall entre 1948 i 1956, Manel Majoral i Pedrós. Bon coneixedor de l’administració provincial i estatal, Majoral va portar a terme una acció tenaç per aconseguir els crèdits i subvencions necessaris per a la transformació del municipi. Així ho reconegué el mateix Ajuntament, que el gener de 1955 li atorgà un vot de gràcies pel seu “trabajo constante y batallar continuo”. El 1956 Majoral marxà de Lliçà de Vall per anar a ocupar la plaça de secretari municipal de Santa Cristina d’Aro. A la sessió de l’Ajuntament del 31 de juliol de 1956 -la darrera que es va fer amb Majoral com a secretari- l’alcalde Olivé va voler que constés en acta que gràcies a la “demostrada competencia” de Majoral, Lliçà de Vall gaudia de “alumbrado en todas las barriadas del término; de un buen abastecimiento de aguas, un grupo de viviendas protegidas terminadas y otro grupo de aprobadas y aceptadas en principio por el Instituto Nacional de Vivienda, así como de una Casa Ayuntamiento.” Olivé va deixar el càrrec per voluntat pròpia el juliol de 1958 i va proposar com a substitut Jaume Francàs*, que ocuparia l’alcaldia entre 1958 i 1962. (JGM)