MAYORAL I ANTIGAS, JOSEP

(Granollers, 1954)

Alcalde de GRANOLLERS:
12-02-2004  -  29-03-2022

Professor i economista. La seva família tenia un forn de pa al carrer d’Alfons IV. Després d'estudiar a l’Escola Pia (1958-1968) i a l’institut de batxillerat (1968/69) de Granollers, cursà estudis universitaris a la Universitat de Barcelona (1971-1979). Va ser professor de l'Escola Municipal de Treball (1976-1987), de la qual també en fou elegit director (1980-1985) en les primeres eleccions al consell directiu. Va participar activament en els moviments de renovació pedagògica i en la dècada de 1980 fou membre de la junta del Casal del Mestre i del Consell Escolar Municipal (1984-1987). També va formar part de la junta de l’Associació Cultural de Granollers (1974-1977). Militant del PSC des de la seva fundació, anteriorment, des de 1974, havia estat a Convergència Socialista de Catalunya. Va formar part de l’Assemblea de Catalunya a la Garriga (1974-1976). Primer secretari de l’Agrupació del PSC de Granollers (1997-2004), també fou membre de la Comissió Executiva de la Federació del Vallès Oriental i del Consell Nacional del PSC i membre de la Comissió Nacional de Política Educativa del PSC (1984-1988). Formà part de la candidatura del PSC a les eleccions municipals des del 1979 fins al 2019. Fou elegit regidor de l'Ajuntament de Granollers el 1983, però va renunciar a l’acta per possible incompatibilitat amb el càrrec de director de l'Escola Municipal del Treball. Exercí de regidor des de 1987 i ocupà les delegacions de Relacions Ciutadanes (1987-1991), d’Imatge i Comunicació (1999-2003) i fou tinent d'alcalde de l’àrea d’Urbanisme i Medi Ambient (1987-1992 i 1996-2004). L'any 2004 succeí Josep Pujadas* a l'alcaldia de Granollers. A les eleccions municipals de 2007 es presentà per primera vegada com a cap de la candidatura del PSC i assolí uns resultats històrics, amb el 46% dels vots i 14 regidors, que li donaren la majoria absoluta. Revalidà la majoria absoluta en les eleccions municipals de 2011, 2015 i 2019, sempre amb percentatges de més del 42% dels vots, i el 2019 fins i tot amplià la majoria absoluta a 14 regidors. La seva proximitat amb els ciutadans, la capacitat de treball i l'entusiasme per la seva ciutat, a més de l'acció de govern, expliquen la seva popularitat a Granollers, que anava molt més enllà de les sigles del partit. El 29 de març de 2022 va renunciar a l'alcaldia i va posar fi a 18 anys consecutius com a alcalde i 35 anys com a regidor de l'Ajuntament de Granollers. Des del començament del segle XX, cap alcalde havia tingut un mandat tan longeu a Granollers i encara menys de forma continuada. Tot i que en aquests anys es va haver de fer front a la crisi econòmica iniciada l'any 2008 i després a la pandèmia de Covid-19, a més de les tensions derivades del procés independentista, les transformacions de la ciutat foren molt destacables. Durant el seu mandat s'aprovà un nou pla d'ordenació urbanística municipal i es van fer els primers passos per al cobriment de la via del tren, es completà l'eix del marge dret del riu Congost, es perllongà el carrer Girona i l'illa de vianants al centre de la ciutat va experimentar una gran expansió, acompanyada de la gestió unificada del transport públic. D'entre els nous equipaments municipals, cal destacar la recuperació de l'antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert amb el projecte de Fàbrica de les Arts, que es posà en marxa amb la inauguració de la Biblioteca Roca Umbert (2005), el Centre de Cultura Popular i Tradicional La Troca (2006), l'Espai d'Arts (2008) i el Centre Audiovisual i espais de coworking (2010). Coincidint amb el 70 aniversari del bombardeig de Granollers del 31 de maig de 1938 es va inaugurar el Centre de Cultura per la Pau a Can Jonch, en el marc d'una aposta estratègica per la sensibilització i foment de cultura de la pau, i l'agost de 2009 Mayoral fou nomenat com un dels vicepresidents de Mayors for Peace (Alcaldes per la Pau) durant la segona conferència general d'aquesta associació que es celebrà a Nagasaki (Japó). També fou conseller d’Ordenació Territorial en el CCVO (1993-1995) i diputat provincial al capdavant de l’àrea d’Obres Públiques (1995-1999), Turisme (1999-2004). El novembre de 2004 succeí Francesc Martos* com a màxim responsable de l'Àrea de Serveis Naturals, que coordina i gestiona tota la xarxa de parcs naturals de les comarques de Barcelona, i el novembre de 2009 va ser escollit vicepresident primer de la Diputació de Barcelona. Formà part de la Comissió de Turisme de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, fou president de l’Associació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU), entitat constituïda a Granollers l’any 2002, i formà part del consell executiu del Consejo Nacional del Clima i de la comissió de Medi Ambient i Ecologia de la Federació Espanyola de Municipis. El juliol de 2023 fou elegit president del Consorci de Salut i Social de Catalunya, una entitat pública de caràcter local i base associativa, fundada el 1983, que té el seu origen en el moviment municipalista i l'objectiu d'impulsar un model de salut i social excel·lent i sostenible per millorar la qualitat de vida de les persones. (ACG i JPM)