SANS
SANS I FARGAS, ALBERT

(Valls, l'Alt Camp, 1892 – ? )

Alcalde de LLIÇÀ DE VALL:
25-05-1933  -  01-02-1934

Foto: carlesquerol.wordpress.com.

Mestre. De jove va exercir a Rocafort de Queralt, a l’escola de la Casa de Maternitat de Barcelona i a l’escola Montessori de Canet de Mar. A començament dels anys trenta va ser nomenat mestre de l’escola pública de Lliçà de Vall. Durant un temps va viure a Barcelona, però després s’instal•là al poble. Residia a l’apartament situat a la mateixa escola. Va ser el primer mestre que va ensenyar a llegir en català a Lliçà de Vall. En una ocasió va organitzar una visita amb els seus alumnes a la tomba de Francesc Macià, al cementiri de Montjuïc, per dipositar-hi una corona de flors. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i col•laborador a la premsa d’esquerres, va fer una intensa tasca de proselitisme polític a la població. Segons que explica Carme Puig i Francàs, veïna de Lliçà en aquesta època, “l’Esquerra Republicana, a Lliçà, la va fer conèixer en Sans (...) cada dia pujava amb el tren i ens portava totes les ordres de la seu del partit. Ens feia de diari. Havia fet molts discursos. L’alcalde i el capellà prou se’l volien treure de sobre, però no van poder fer res després que guanyés l’Esquerra. En Sans havia portat el timó de tot l’enrenou del poble; el va despertar†(Badia, 2001: 82). Va presidir la comissió gestora del municipi nomenada pel conseller de Governació en compliment de la llei de la Generalitat de 21 de març de 1933. A més de Sans, formaven la comissió Pere Vilardebó i Farnés com a vicepresident i Pere Floriach i Puig com a vocal. Entre altres accions, la comissió va acordar expropiar la finca de les Torres, la tercera més gran del municipi. En aquell moment les Torres era propietat de l’Obra Tutelar Agrària, una entitat dedicada a la rehabilitació de joves mitjançant el treball agrícola. Segons que exposà Pere Vilardebó a la sessió municipal del 2 de juliol de 1933, aquesta entitat no complia amb la seva finalitat benèfica. Per aquest motiu, i emparant-se en la Llei de Reforma Agrària de la República, Vilardebó proposà que la finca fos expropiada i repartida entre els pagesos del municipi. Sans i Floriach van acceptar la proposta i es van iniciar els tràmits corresponents; sembla, però, que l’expropiació no s’arribà a realitzar. Durant el mandat de Sans se celebraren eleccions a les Corts republicanes, l’11 de novembre de 1933. El resultat a Lliçà de Vall fou de 131 vots per a ERC i 115 vots per a la Lliga Catalana. La comissió gestora cessà després de les eleccions municipals del 14 de gener de 1934. Sans fou substituït per Jaume Carreras i Villà*, membre també d’ERC. El setembre de 1934 Sans es va traslladar a Sant Sadurní d’Anoia per ocupar una plaça de mestre en aquesta població. El 1936, a petició pròpia, va ser destinat a Barcelona, on va ser director d’una escola durant tota la guerra. Acabada la guerra va ser empresonat al Palau de les Missions de Barcelona, depurat i apartat de per vida de la seva professió. A la declaració jurada que va acompanyar el seu expedient de depuració, Sans va dir: “Confieso llanamente haber sido de izquierdas, de Esquerra Republicana de Cataluña, presidente del centro de Lliçà, socio de L’Avenç, haber solicitado el ingreso en el PSUC, haber pertenecido al CENU, haber sido masón, haber perdido la fe, ser colaborador de El Diluvio y de L’Opinió y haber aconsejado a los campesinosâ€. Posteriorment va ser jutjat per un tribunal militar en un procés sumaríssim i condemnat a quinze anys de presó per “auxilio a la rebelión†(Querol, 2017: 840). El 1942 va signar una declaració manifestant no haver estat mai maçó. La seva condemna es va extingir el 1954, però no va poder sortir de la presó fins el 1957. (JGM)

BIBLIOGRAFIA:

Carme Badia (2001): Ballar pel ball que toquen, Barcelona, Viena Edicions.
Carles Querol i Rovira (2017): Relats republicans: Sant Sadurní d'Anoia, 1931-1939, Sant Sadurní d’Anoia, Llop Art.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental