DANTĂŤ I BONET, LLUĂŤS

(Santa Eulàlia de Ronçana, 1892 – 1980)

Alcalde de SANTA EULÀLIA DE RONÇANA:
02-08-1936  -  15-10-1936

Pagès. Fill de masovers, de petit va viure en diverses masoveries amb els seus pares –can Roca i can Xicota de Lliçà d’Amunt–, fins que la família va adquirir prou terres per establir-se per compte propi i construir la seva pròpia casa, can Francesc, a Santa Eulàlia de Ronçana, l’any 1909. Aquesta propietat tenia unes 10 hectàrees de terreny, majoritàriament de secà. Als primers decennis del segle XX, el seu pare, Francesc Dantí i Torras, i ell mateix apareixien a les llistes de primers contribuents de Santa Eulàlia. Va exercir de pagès durant tota la seva vida. Simpatitzant dels postulats d’ERC, durant la República va formar part del Centre Republicà Federal, delegació política d’ERC a Santa Eulàlia i entitat dedicada a la celebració de xerrades i reunions per comentar les reformes republicanes. Alhora, també va ser membre del sometent local. Fruit dels seus ideals polítics, el gener de 1934 fou un dels integrants de la candidatura de l’esmentat Centre a les eleccions municipals. Un cop va esclatar la guerra, va esdevenir alcalde de Santa Eulàlia –des del dia 2 d’agost fins a mitjan octubre de 1936–, després d’haver estat nomenat dipositari –juliol de 1936. Sota el seu mandat, l’Ajuntament va confiscar les aigües, els recs i les rescloses del poble a causa de l’abandó dels principals caps de les juntes, la bassa i el molí de can Barbany i la casa dita la Bastida Vella, amb la finalitat d’adequar-la com a escola per als infants del barri del Rieral. L’Ajuntament també va confiscar els béns de Josep Brustenga i Oller* –alcalde de Santa Eulàlia de 1930 a 1934- per la seva ideologia política, així com els béns de Josep Comas, a causa de la seva intervenció en els fets d’octubre de 1934. Segons s’afirmava, amb aquestes confiscacions es pretenia preservar la seva integritat. Els béns de l’església van ser declarats béns comunals. Els desacords mantinguts amb els responsables del Comitè Antifeixista Revolucionari Local, els anarquistes Jesús Jorba* i Àngel Tassa, van provocar la seva renúncia al càrrec d’alcalde. Des d’aleshores, no va tornar a intervenir en el consistori, i encara menys un cop acabada la guerra i durant el franquisme, menystingut per la seva participació anterior en el govern municipal i per la seva ideologia. El seu cosí germà Jaume Dantí i Puigdomènech*, de tarannà progressista i d’esquerres, havia estat alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana durant la dictadura del general Primo de Rivera (1924-1930). (XCV)

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental