SUBIRANA I DURAN, AVEL·LÍ

(Sabadell, el Vallès Occidental, 1908 - Caldes de Montbui, 1996)

Alcalde de CALDES DE MONTBUI:
20-10-1936  -  24-02-1938

Nascut a Sabadell, ja de petit visità repetidament Caldes de Montbui i començà a treballar a les destil·leries La Vallesana, propietat d’un amic de la seva família, Josep Fontcuberta i Rogés*, a qui precisament substituí com a alcalde de Caldes de Montbui l'any 1936. Treballà primer com a escrivent i després com a viatjant per a la mateixa empresa. Membre del Centre Democràtic i Progressista, del qual fou vicepresident (1934), fou el fundador i president de l’agrupació d’ERC a Caldes de Montbui (1936). Uns anys abans, havia estat un dels promotors de la revista El Farell, portaveu de la Unió d’Esquerres de Caldes. Fou membre del comitè antifeixista local i alcalde de Caldes de Montbui en representació d'ERC del 20 d’octubre de 1936 al 24 de febrer de 1938, data en què deixà el càrrec "atenent l'obligació de llur incorporació a files per estar compresa en la lleva de 1929" (Acta del Ple municipal de 24 de febrer de 1938). Encara a Barcelona quan fou ocupada per les tropes franquistes, va aconseguir fer-se escàpol i passà la frontera francesa juntament amb altres refugiats. Condemnat a mort per les autoritats franquistes, va poder viure a casa d’uns parents a Perpinyà i escapà d’aquesta manera al camp de concentració i, probablement, a la mort si hagués caigut en mans dels nazis durant els anys de l’ocupació. Després de sortejar molts perills, l’any 1951 es traslladà amb la seva família a Brasil, on començà una nova vida, i es dedicà a múltiples ocupacions (pagès, ramader, manobre, viatjant...). No va tornar a Catalunya fins al 1968 (amb ocasió de la primera comunió del seu nét, atès que la seva filla havia retornat de l’exili i s’havia casat a Caldes l’any 1960) i tornà definitivament a Caldes l’any 1982. (RGC)