CASANOVAS I FORTUNY, MARIÀ

(Cardedeu, 1886 – 1971)

Alcalde de CARDEDEU:
15-04-1931  -  10-06-1935
18-02-1936  -  20-10-1936

Comerciant. Propietari d'una botiga i una fonda, feia de comerciant de carbons i tenia una musclera al port de Barcelona. La seva primera actuació en la política local va tenir lloc l'any 1923, en què fou designat membre de l'Ajuntament com a vocal associat en representació dels comerciants de la vila, regidor síndic i president de la comissió de foment. Entre els anys 1925 i 1929 va ser president de l'Ateneu Cardedeu, successor del Casal Català i del Casal Cardedeu; va ser destituït i multat perquè a la festa major de 1929 es va repartir un ram catalanista. Membre d'Acció Catalana Republicana, fou alcalde de Cardedeu entre els anys 1931 i 1935, en què va ser destituït arran dels fets del 6 d'octubre de 1934; va recuperar el càrrec després de les eleccions del febrer del 1936 i el va exercir fins al mes d'agost del mateix any, quan el comitè revolucionari local va deixar de reconèixer la seva autoritat. Fou elegit alcalde pels regidors representants de la societat cultural Els Tres Pins, que va dirigir la política local durant la Segona República. Durant el seu mandat es continuaren les obres començades per l'Ajuntament de Joan Alsina* i se n'emprengueren de noves que havien de canviar la fesomia de la vila. Al setembre de 1931 es començaren les clavegueres de la carretera de Caldes (avui avinguda del Rei en Jaume) i s'eixamplaren les voreres fins a tres metres, amb jardinets al voltant dels plàtans i les columnes d'enllumenat que milloraren ostensiblement l'aparença d'aquesta via; i l'any 1932 es van inaugurar la carretera de Mataró i el parc municipal dels Pinetons. Després de la Guerra Civil va ser detingut i empresonat durant més de dos anys, primer a la caserna de Granollers, després a la presó Model de Barcelona i finalment al penal de San Miguel de los Reyes (València). L'u de maig de 1939 fou sotmès a judici i condemnat a cadena perpètua, rebaixant-li així la pena de mort proposada inicialment gràcies als avals del rector de Cardedeu, de la superiora de la Companyia de Santa Maria de Lestonnac i altres religiosos als quals havia ajudat durant la guerra. Fou posat en llibertat el maig de 1941 i tornà a residir al poble de Cardedeu, dedicat als seus negocis i totalment allunyat de la vida política. (PCD)