VIĂ‘AS
VIĂ‘AS I GALBANY, LLUĂŤS

(la Garriga, 1877 - 1937)

Alcalde de LA GARRIGA:
17-04-1931  -  01-02-1934

Foto: Arxiu familiar

Comerciant. Membre de la Coalició d’Esquerres, va ser alcalde de la Garriga des de l’abril de 1931 fins al febrer de 1934. També va ser director del patronat creat per gestionar l’associació La Caritat, que agrupà entitats properes al Front d’Esquerres (1936). Pocs mesos després d’haver estat nomenat, el 2 d’agost de 1931, es celebrava el referèndum per a l’aprovació de l’Estatut, que a la Garriga va rebre el suport d’una àmplia majoria. En el primer any de govern portà a terme gestions per a la cessió, per part de la parròquia, de l’escola Sant Lluís perquè fos utilitzada com a escola de pàrvuls. Les reticències del rector van provocar la intervenció del bisbat i el mateix governador civil. La cessió es produí finalment l’octubre de 1931. Altres projectes d’importància durant el seu mandat van ser la millora de la xarxa de clavegueram, el control dels preus als comerços del poble, en especial el de la carn, i també la construcció dels safareigs municipals i l’ampliació del subministrament de gas. També cal esmentar el nomenament (1931) del dibuixant garriguenc Andreu Dameson com a fill predilecte, i el posterior homenatge (febrer de 1933) que li va retre el poble de la Garriga, acte presidit pel president de la Generalitat, Francesc Macià. Dameson havia guanyat un concurs internacional de caricatures celebrat a Nova York el 1932, amb una caricatura del president Macià, el qual, juntament amb el capità dels Mossos d’Esquadra, Frederic Escofet, passaven una temporada d’estiueig a la Garriga. Donada la importància de la Garriga com a centre d’estiueig, el 1932 l’Ajuntament subvencionà la Sociedad de Atracción de Forasteros per tal que pogués participar, amb un estand, en l’Exposició del Turisme Català. La tardor del mateix any es portà a terme, en compliment de la Llei de Cementiris, la municipalització del de la Garriga. Aquest procés generà tensions dins el mateix ajuntament, i va ser important la posició que van prendre els regidors d’ERC, en especial Gastó Comère*. El gener de 1933 el cementiri tornà a ser font de conflictes, en produir-se un enterrament catòlic, tot i la prohibició de l’esmentada llei. La titularitat dels cementiris seria retornada a l’Església el 1935. Va morir d'accident de cotxe el juny de 1937, quan anava conduint amb el seu fill, el qual va resultar ferit. El seu nebot, Joan Reig i Viñas*, va ser alcalde de la Garriga durant el franquisme (1940-1949). (SVA)

BIBLIOGRAFIA:

Albert Benzekry (1994-2005): La Garriga dia a dia, Barcelona, vol. 1 i 2.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental