ALBÓ I CORRONS, NÚRIA

(la Garriga, 1930)

Alcaldessa de LA GARRIGA:
09-04-1979  -  30-06-1987

Mestra i escriptora. El 1955 va començar a fer classes de català, juntament amb tres professors més, al Temple Romà de Vic, tot i l’amenaça constant de la censura. Continuà exercint com a professora els anys 1960, durant els quals va ampliar la seva formació (estudis d’anglès i italià, i també de filologia catalana) i es va definir la seva adscripció al socialisme. La seva faceta literària (poesia, novel·la, literatura infantil i juvenil, etc.), per la qual ha estat guardonada en diverses ocasions (premis Caravel·la de poesia, 1979; Vaixell de vapor, 1984; Guillem Viladot, 1995, entre altres) i li ha merescut el reconeixement de la crítica i els lectors, es defineix en aquesta època. Va patir de primera mà els efectes de la Guerra Civil, amb l’assassinat de l’avi matern, Josep Corrons i Dalmau, i del seu pare, Xavier Albó i Molins, l'any 1936. L’anticatalanisme del règim franquista determinà la seva opció política catalanista d’esquerres, la qual refermà al final dels anys quaranta en iniciar els estudis universitaris amb la llicenciatura en pedagogia. Va ser elegida alcaldessa de la Garriga en les primeres eleccions municipals democràtiques, encapçalant com a independent una coalició d’esquerres que va obtenir una victòria molt ajustada sobre CiU. En les eleccions de 1983 va repetir com a cap de llista (en aquesta ocasió del PSC, partit en el qual va començar a militar l'any 1980) i va obtenir la majoria absoluta. Des de l’alcaldia donà molta importància a l’ensenyament, l’assistència sanitària, l’entorn i la qualitat de vida. Pel que fa a les obres públiques, cal destacar la millora de la xarxa de clavegueram i la reforma de la plaça de l’Església. Una de les actuacions més destacables es portà a terme a la zona escola de can Violí, amb el pavelló esportiu (1982) l'Institut Manuel Blancafort (1985), l'escola Tagamanent i l'avinguda Onze de Setembre, que enllaça amb la zona del Passeig passant per sota la via. També es portà a terme la renovació de l’Escola de Música i es construí el Centre d'Atenció Primària. El 1981 tenia lloc a l’ajuntament de la Garriga el primer casament civil d’Espanya fet per la primera autoritat municipal, i l'any 1983 la Garriga acollia la Primera Trobada d'Alcaldesses de Catalunya. En l’àmbit cultural, es va revitalitzar l’agenda d’activitats (Premi de pintura Fornells-Pla, exposicions a la sala municipal, calendari de festes, etc.), i alhora s'assistia a una recuperació del teixit associatiu del municipi. Les eleccions municipals de 1987 van donar la victòria a la llista de CiU, encapçalada per l’independent Alfred Vilar*, el qual va ser alcalde de la Garriga fins al maig de 2003. En les eleccions de juny de 1987 fou elegida diputada provincial pel PSC, com a representant del partit judicial de Granollers. Ocupà el càrrec del juliol de 1987 fins al juliol de 1991 i formà part de la Comissió de Cultura, de la de Cooperació i de la Comissió de Govern. També continuà la seva faceta d’escriptora i fou membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (de la qual va ser vicepresidenta l'any 2003), de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya i del PEN Club. L'abril de 2023 va rebre el títol de Garriguenca Il·lustre, en un acte en què van assistir tots els alcaldes i alcaldesses que havia tingut la Garriga en el període democràtic i que el ple del consistori havia aprovat per unanimitat. (SVA)