BARANGÉ
BARANGÉ I BACHS, JOSEP

(Granollers, 1865 – 1927)

Alcalde de GRANOLLERS:
01-01-1902  -  16-02-1903
01-01-1912  -  01-01-1914
25-10-1917  -  29-11-1917
18-03-1924  -  09-12-1926

Foto: La Gralla, 1926 (HMG)

Fabricant. Propietari d'una de les fàbriques de sabons més importants d'Espanya al començament del segle XX. L'empresa fou fundada pel seu pare, Esteve Barangé i Roca (Granollers, 1836-1913), operari d'una saboneria de Granollers que l'any 1862 va decidir establir-se pel seu compte. El negoci va anar creixent progressivament fins a tenir, a més de la planta de producció de sabons de Granollers, fàbriques a la Sagrera, Girona i, des de l'any 1907, una gran fàbrica d'olis vegetals a Sants, que els fills d'Esteve Barangé, continuadors del negoci, van comprar. L'any 1913 constituïren l'empresa en societat anònima, amb un capital social d'un milió de pessetes, i el consell d'administració format pels quatre germans: Josep, que era el primogènit, Agustí, Esteve i Joan Barangé i Bachs. L'expansió del negoci continuà fins a situar-se, cap al 1930, “al capdamunt de la saboneria de Barcelona i en llocs molt destacats de la indústria sabonera espanyola” (Ramon, 1997: 130). Des de 1921, Josep Barangé formava part del consell d'administració del Banc de Granollers. Va ser un dels primers contribuents per propietat urbana a Granollers i també tenia terres a Cardedeu (el seu germà Esteve n'era un dels primers contribuents rústics, amb una quarantena d'hectàrees de terra), on feia estades sovintejades, i també a Montornès. Després que el seu pare deixés el càrrec de regidor de l'Ajuntament de Granollers (1879-1892), l'any 1895 Josep Barangé ja entrà a l'Ajuntament com a regidor i es convertí en un “elemento importantísimo, uno de los factores en que ha de contarse para todo cuanto concierne á la política de la localidad” (La Granolaria, 28.7.1895). Dos anys després fou elegit alcalde, càrrec que va ocupar en cinc ocasions: del 1897 al 1899, del 1902 al 1903, del 1912 al 1914, de l'octubre al novembre de 1917 i del 1924 al 1927. També fou diputat provincial del 1905 al 1909: es presentà a les eleccions del març de 1905 pel districte de Vic i Granollers dins de la candidatura monàrquica i resultà elegit per 5.071 vots quan feia més de trenta anys que cap granollerí era diputat provincial (La Granolaria, 18.3.1905). Ocupà el càrrec del 25 d'abril de 1905 fins al 30 de novembre de 1909 i formà part de la Comissió auxiliar d'Actes, de la Comissió d'Hisenda i de la Comissió per al Foment de l'Agricultura. Tot i que va fer les primeres campanyes polítiques al costat dels conservadors, aviat va passar al partit liberal, que a Granollers, al final del segle XIX, estava dirigit per Clusella. L'any 1895 ja es comentava que “entre el fusionismo local, Barangé es quizá después del Sr. Clusella la personalidad más importante, la de más relieve, la de más valía bajo todos conceptos. Casi podría asegurarse que al grupo aquel es el que le aporta más simpatías, más vigor, más fuerza. Sin él es muy probable que el fusionismo quedara en cuadro” (La Granolaria, 28.7.1895). Tot i la seva vinculació amb el partit liberal, no tenia unes idees polítiques predeterminades i diversos partits van intentar atreure'l cap a les seves formacions; com a resultat, va tenir una trajectòria poc lineal i força independent. L'any 1917, per exemple, formà part de la candidatura Acció Granollerina i durant la dictadura de Primo de Rivera, mentre era alcalde de Granollers, va ser el cap de la Unión Patriótica. Fou fundador de la societat recreativa l'Alhambra de Granollers. Va ser soci de la Cambra Agrícola del Vallès, però la seva defensa dels interessos granollerins el portà a separar-se'n, després d'acusar-la d'actuar “aislada y sin contacto alguno con la población de Granollers, como si fuesen opuestos y contrarios sus intereses” (El Vallès Nou, 14.12.1913); també fou soci de la Lliga de Propietaris de Montornès. El 1926, durant el seu darrer mandat, va tenir lloc la inauguració de la Biblioteca Popular pel Rei Alfons XIII, amb la presència de les infantes Cristina i Beatriu i del cap de Govern, el general Primo de Rivera. Quan l'any següent va morir, encara exercint el càrrec d'alcalde, Josep M. Xiol deia que “potser seria impossible de trobar una persona més coneguda i més estimada de tots que en Barangé [...] en la seva llarga vida pública, ell és dels pocs homes que no deixa un enemic, puix que comptava amb l'amistat, la veneració i el respecte dels seus propis adversaris polítics”, tal com va demostrar Amador Garrell en descriure'l com “un bon granollerí” (La Gralla, 22.5.1927). El seu enterrament fou la manifestació de dol més important que s'havia vist fins aleshores a Granollers i en un dels plens municipals que es celebraren immediatament després de la seva mort, el consistori va acordar, a proposta de Francesc Torras i Villà*, donar el seu nom al carrer de Sant Eduard, que amb les obres projectades del canvi d'estació de ferrocarril, s'havia de convertir en una de les principals places del centre de la ciutat. (MFG i JPM)

BIBLIOGRAFIA:

Fernández García, Mariano (1999): La Unió Liberal i el Centre Catòlic, polaritzadors del teixit associatiu de Granollers (1881-1936), Granollers, Ajuntament de Granollers.
Garrell, Esteve (1927): “Els humils orígens de les indústries de Granollers”, Publicacions La Gralla, Granollers, pàg. 43-45.
Garriga i Andreu, Joan (2003): Granollers, caciquisme i fractura democràtica (1848-1939), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Joseph i Mayol, Miquel (1970): La impremta del meu pare (El regionalisme a la comarca), Barcelona, Ed. Pòrtic, pàg. 83-84.
Ramon i Muñoz, Ramon (1997): “La indústria sabonera de Barcelona en el context saboner espanyol, 1856-1935”, a: Joan Roca i Albert (coord.), La formació del cinturó industrial de Barcelona, Barcelona, Institut Municipal d'Història de Barcelona - Proa, pàg. 117-132.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental