ARMADANS I SURÓS, JAUME

(Palou, 1877 – Vallromanes, 1936)

Alcalde de LLIÇÀ DE VALL:
01-01-1906  -  01-07-1909
03-10-1923  -  01-03-1924

Pagès. Fins als vint anys va viure a la finca can Ronses de Palou, propietat del terratinent barceloní Carles de Llanza. El 1897 al seu pare li fou encarregada l’administració de la finca agrícola de can Coll de Lliçà de Vall, propietat també de Llanza. Arran d’aquest fet tota la família es traslladà aquell mateix any a Lliçà. Amb 165 hectàrees, can Coll era en aquell moment la finca més gran del municipi i la sisena més gran de la comarca. Al començament del segle XX Jaume Armadans es va afiliar a la Cambra Agrària del Vallès Oriental, creada el 1901, i entre 1906 i 1908 formà part de la seva junta directiva. El 1914, en morir el seu pare, es va fer càrrec de l’administració de can Coll i de diverses terres en règim d’arrendament. El 1920 va assumir la direcció del sometent de Lliçà de Vall. El 1926 ingressà al IACSI, la principal associació dels propietaris agraris catalans, i en els anys trenta fou membre de l’Associació de Propietaris Agraris del Partit Judicial de Granollers, una entitat creada per fer front a les reivindicacions de rabassaires i altres treballadors del camp. Va ser alcalde de Lliçà en dues ocasions. En el seu primer mandat (1906-1909) inicià les gestions per a la construcció de la carretera que havia d’unir Lliçà de Vall amb Parets i Lliçà d’Amunt. Accedí de nou a l’alcaldia l’octubre de 1923, en substitució de l’Ajuntament destituït per la dictadura de Primo de Rivera, i es mantingué en el càrrec fins al març de 1924, quan tot el consistori fou cessat per ordre del delegat governatiu. Durant els períodes 1927-1928 i 1931-1933 exercí com a regidor. En iniciar-se la guerra civil, un veí l’avisà que la seva vida corria perill, però ell no va voler marxar del poble ni amagar-se. A començament de setembre de 1936 un escamot procedent de Granollers el va anar a buscar a casa seva i se’l va endur a Vallromanes, on va ser assassinat. Un grup de persones de Lliçà de Vall anaren a recollir el seu cos i pocs dies després fou enterrat al cementiri de la població. Va ser l’únic lliçanenc víctima de les persecucions dels primers mesos de la guerra. Al final dels anys cinquanta les autoritats franquistes van proposar als seus descendents de traslladar les seves restes al Valle de los Caídos, però aquests van declinar l’oferiment. El seu fill Julià Armadans i Serra* va ser alcalde de Lliçà de Vall entre 1943 i 1951. (JGM i NCF)