ROS
ROS I SALLENT, FREDERIC

(Mollet del Vallès, 1875 – Barcelona, 1956)

Alcalde de MOLLET DEL VALLÈS:
01-01-1906  -  01-07-1909

Foto: arxiu familiar.

Fabricant, propietari rural i advocat. Era propietari d'un important patrimoni rústic d'origen familiar. Del pare, Ramon Ros i Parellada, que fou alcalde de Mollet entre 1895 i 1897, el 1916 heretà can Mulà de Gallecs, amb unes 30 hectàrees, i altres peces de terra a Mollet que sumaven una extensió similar, majoritàriament destinades al conreu de regadiu i de secà. De la banda de la mare, Maria Teresa Sallent i Serra, heretà can Sallent, una finca de més de 300 hectàrees, i dues peces més de terra a Castellar del Vallès. També era propietari d'una finca de 120 hectàrees de Santa Perpètua de Mogoda i una altra amb una extensió similar a Sant Feliu de Llobregat. Com a propietari rural, a principi del segle XX va destacar com a introductor d'innovacions i impulsor del progrés tècnic a la comarca. A les seves propietats, va experimentar amb nous productes com ara guanos, llavors de cànem italià o el blat de primavera, per aclimatar-lo a la comarca i solucionar el problema de la falta d'aigua. L'any 1901 va viatjar a Itàlia amb l'industrial barceloní Jaume Martí i Calvell per estudiar els nous procediments de bregar cànem i va importar una màquina Bonvicinni que ocupava una vintena d'obrers i bregava 3.000 kg de cànem en una jornada, quan en aquell mateix moment al Vallès una persona amb una bregadora a mà en produïa com a màxim 30 kg. Va adaptar la màquina a les condicions del cànem del país i el 1903 va fundar una petita empresa, Bregadora del Vallès, que donava servei als pagesos de la rodalia i que fou la primera empresa d'aquest gènere a Espanya. També va introduir a Mollet dues màquines de batre mogudes per força elèctrica que van cridar l'atenció més enllà de la comarca. Autor d'articles de divulgació de tècnica agrícola, com a professor de la càtedra agrícola ambulant Pere Grau va fer nombroses conferències en diferents localitats catalanes. En el camp de l'associacionisme agrari també fou molt actiu: membre de l'Associació de Propietaris Rurals del Vallès, de la qual fou secretari (1900), va impulsar la fundació de la Cambra Agrícola del Vallès –en fou el primer secretari i membre de la junta (1901-1907)– i la Unió de Vinyaters de Catalunya -fou membre del primer Consell Central-, i va participar activament en la Federació Agrícola Catalano-Balear des dels primers congressos celebrats a Sant Sadurní d'Anoia (1898) i Reus (1899). Soci del IACSI des de 1907, formà part de la seva junta directiva (1917-1921) i en els anys trenta fou membre de l'Associació de Propietaris Agrícoles del partit judicial de Granollers, que, seguint les consignes de l'IACSI, en els anys trenta s'oposà a les demandes dels rabassaires. A Mollet des de 1899 era membre i administrador del Centre Mutual de Sant Isidre i fou el fundador i president del Sindicat Agrícola de Mollet (1907). També fou un dels impulsors, i president des de 1914, de la Junta de Defensa de les Aigües del riu Mogent, creada l'any 1910 per oposar-se al projecte de portada d'aigües del Besòs cap a Barcelona. A partir de la segona dècada del segle va canviar el seu principal camp d'activitat: el 1913 va crear a Mollet una important fàbrica tèxtil sedera, coneguda popularment com la fàbrica de can Mulà, que en poc temps va tenir un gran desenvolupament. Fundada amb la raó social Guiñau i Ros, va aprofitar les oportunitats que va oferir la Primera Guerra Mundial per créixer i, des de 1923 com a Fàbrica de Seda Ros i Campañà (societat anònima des de 1931), arribà a convertir-se en “una de les indústries més reconegudes de Catalunya i àdhuc d'Espanya” (J. Solé, 1981: 73-74). L'any 1948 l'empresa adoptà el nom d'ITISA (Industria Textil Ibérica SA) fins que va fer fallida l'any 1971. Posteriorment, per donació dels germans Ramon i Frederic Ros Costa-Jussà va donar lloc al parc de can Mulà. Frederic Ros i Sallent va ser membre de la Lliga Regionalista, va fundar i construir l'Ateneu de Mollet (1902) amb cafè, sala de ball, teatre i biblioteca, com a lloc de reunió dels seus partidaris i, durant el seu mandat com a alcalde de Mollet, va tancar el centre recreatiu dels cacics Trianon. L'any 1904 va ser delegat de la Unió Catalanista a l'assemblea celebrada a Barcelona. Va ser alcalde de Mollet des de gener de 1906 fins al juliol de 1909; posteriorment va ser primer tinent d'alcalde (1909-1910) i regidor (1914-1918) i formà part de la junta municipal que es féu càrrec de l'ajuntament l'octubre de 1923. És un dels alcaldes més controvertits: segons J. Solé (1981:73) “...si un batlle hem tingut al poble mereixedor d'un homenatge, el senyor Frederic podria ésser el primer” i ja se li va retre un homenatge per la seva tasca patriòtica en la festa major de 1945, donant el seu nom a un carrer de la població; però també despertà reticències, i políticament estava enfrontat amb Narcís Santamaria*, el seu antecessor en el càrrec. D'ell es diu que “la majoria d'iniciatives que es feien a Mollet comptaven amb la intervenció d'en Frederic Ros. Tenint en compte, però, que en Ros Sallent era considerat l'amo de mig poble, sovint en aquelles iniciatives coincidien interessos públics i privats” (Gordi i Vilaginés, 1993: pàg. 110). Sigui com sigui, durant els anys de la seva participació en el consistori municipal, Mollet va viure una gran transformació urbana que es va traduir en la urbanització del carrer Berenguer, impulsant així el creixement cap a la banda dreta del torrent Caganell; l'edificació del cafè i el teatre de l'ateneu i de l'escola de monges en uns terrenys de la seva propietat; la instal·lació del servei d'aigua potable, de l'electricitat, del telèfon i de la xarxa de clavegueram, i la construcció de l'escorxador municipal. Fou suspès pel governador civil perquè s'oposava al secretari municipal, que estava patrocinat pels cacics del districte; per aquest motiu els seus partidaris li van retre un homenatge, aprofitant els actes de Solidaritat Catalana a Mollet. Tornà a presentar-se a les eleccions municipals de l'any 1916 però va patir una forta derrota. Segons J. Solé, aquesta circumstància va propiciar que des d'aleshores es dediqués a la direcció de la seva fàbrica de teixits, encara que va continuar com a regidor fins als anys vint i la seva influència en la vida pública local es va mantenir tot i no ser alcalde. Va tenir un paper destacadíssim en la fundació de la Caixa d'Estalvis i Previsions de Mollet (1911) i fou el tresorer del seu consell directiu fins, com a mínim, l'any 1933. També fou membre del patronat de la sucursal de la Caixa de Pensions i d'Estalvis a Granollers (1912), que l'any 1940 absorbiria la Caixa de Mollet. (DBC, JCG, ALO i JPM)

BIBLIOGRAFIA:

Aliguer, Joan (1992): Mollet en deute, Martorelles, pàg. 34-36.
Gordi, Josep i Vilaginés, Jaume (coord.) (1993): Moledo-Mollet, Ajuntament de Mollet, pàg. 110 i 116-117.
Maspons i Camarasa, Jaume (s.d.): “Agricultura”, a: Francesc Carreras Candi (dir.), Geografia General de Catalunya, Barcelona, vol. I: Catalunya, pàg. 635-636.
Planas Maresma, Jordi (1991): Propietaris organitzats. Estudi de la Cambra Agrícola del Vallès (1901-1935), Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 4, Ajuntament de Granollers.
Planas Maresma, Jordi (2004): "De poble agrícola a ciutat industrial: els inicis de la industrialització a Mollet del Vallès", Notes, 19, pàg. 145-161.
Planas Maresma, Jordi (2004): "Aigua i conflicte territorial. La Junta de Defensa de les Aigües del Mogent i altres afluents del Besòs (1910-1936)", Estudis d'Història Agrària, n. 17, pàg. 687-704.
Solé Tura, Joan (1981): Mollet. Una mica d'història, Mollet del Vallès, pàg. 73-74.
Solé Tura, Joan (1986): Mollet, cent històries, cent vides, Argentona, L'Aixernador, pàg. 50-51.
Solé Tura, Joan (1988): Mollet 1900-2000, memòries d’un molletà, pàg. 26-27.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental