PUJOL I FORN, ANTONI

(Sant Celoni, 1938 - 2023)

Alcalde de SANT CELONI:
23-05-1983  -  30-11-1989

Farmacèutic i analista, nascut en una família dedicada a la farmàcia durant diverses generacions. El seu avi, el farmacèutic Joan Forn i Riera*, va ser alcalde de Sant Celoni (1906-1914) i el seu pare, Àngel Pujol i Net, fou secretari dels ajuntaments de Fogars de Montclús i Montseny, de l'Hospital Comarcal de Sant Celoni i membre destacat de l'Associació d'Antics Alumnes de la Salle. Antoni Pujol formà part de les Joventuts d'Acció Catòlica (1960) i va ser un dels promotors de l'Escola Ginebró (1969), actualment Avet Roig, una escola catalana, activa i globalitzadora de la qual l'any 1983 era gerent. Fou alcalde de Sant Celoni des del 1983 fins al 30 de novembre de 1989, data en què dimití del càrrec com a resultat de la moció de censura que presentà l'oposició després que un membre de l'equip de govern –format per CiU, PP i Independents la Batllòria– va renunciar al càrrec i el va deixar en minoria. El tinent d'alcalde Ramon Arenas i Pedro dirigí l'Ajuntament fins que s'escollí un nou alcalde, i Antoni Pujol continuà a l'oposició fins al 1991. Durant el seu mandat com a alcalde es portaren a terme diverses millores urbanístiques, entre les quals cal destacar el nou enllaç de Sant Celoni amb la carretera comarcal (1985) i la reordenació de les places del Comte del Montseny (1984) i del Bestiar (1986). Pel que fa a equipaments, es va inaugurar el Museu de Geologia i Fons Mineralògic a can Ramis (1984), el parc de bombers actual (1986), la piscina municipal (1986), la nova escola pública Montnegre de la Batllòria (1987), la residència geriàtrica a l'Hospital Vell (1988) i el mercat municipal (1988). Aquest darrer any es posà en funcionament el Centre de Formació d'Adults Baix Montseny, s'adquirí l'Ateneu i començaren dues obres importants: el pavelló poliesportiu (estrenat el 1989) i la rehabilitació de la Rectoria Vella, a càrrec d'una escola taller. També s'aconseguiren terrenys per dotar de places els barris de les Illes Belles i el Baix Montseny. Davant dels problemes per al subministrament d’aigua (que van donar lloc a una important manifestació de veïns l’any 1983), l'Ajuntament decidí municipalitzar el servei, adquirí la Societat d'Aigües (1986) i assegurà noves captacions amb els pous de la Ferreria, a la Batllòria (1988). La instal·lació d'una línia d'alta tensió al Montseny per part de Fecsa el 1986 motivà el naixement de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, a la campanya de la qual s'adherí l'Ajuntament. El 1987 s'organitzava la divisió comarcal de Catalunya, i l'Ajuntament acordà de no voler integrar-se al Vallès Oriental i demanà de constituir una comissió intermunicipal per estudiar la creació de la comarca del Baix Montseny, reivindicada per Sant Celoni i altres pobles de l'entorn, demandes que la Generalitat denegà. El 1983, com a alcalde de Sant Celoni, fou elegit president de la Mancomunitat d'Usuaris de la Tordera, i el 1984 era membre de la Junta de Residus. (JAL)