CASTAÑO I AUGÉ, JOAN
(Sant Celoni, 1951)
Alcalde de SANT CELONI:
18-12-1989 - 16-06-2007
11-06-2011 - 13-06-2015
Analista quÃmic, va treballar a la fà brica de la Forestal, una de les nombroses indústries quÃmiques del municipi de Sant Celoni. Afiliat a UGT, des de 1997 fou el primer secretari de l'agrupació del PSC de Sant Celoni i formà part de l'executiva comarcal del PSC. Entrà com a regidor a l'Ajuntament de Sant Celoni en les primeres eleccions democrà tiques (1979) i des de 1988 fins al 2015 encapçalà la polÃtica municipal socialista. Després de la dimissió d'Antoni Pujol*, es formà un govern d'unitat compost per tots els partits amb representació municipal (PSC, PP, ERC, IC i Independents la Batllòria) excepte CiU, que li donà la presidència com a candidat socialista. En les eleccions posteriors el PSC va obtenir majoria absoluta a l'Ajuntament, excepte l'any 2003, quan va necessitar un pacte amb ERC i ICV. En les eleccions de 2007 el PSC va ser la força més votada, però va perdre l'alcaldia pel suport dels dos regidors de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) al candidat de CiU, Francesc Deulofeu*. En les eleccions de 2011 tornà a encapçalar la candidatura del PSC, que tornà a ser la força més votada i en aquesta ocasió l'abstenció de la CUP li va permetre assolir de nou el cà rrec d'alcalde. En les eleccions de 2015, el PSC va passar de 7 a 4 regidors i Francesc Deulofeu* va recuperar l'alcaldia amb un pacte de govern amb ERC. En el ple d'investidura del nou alcalde, Joan Castaño va anunciar la seva retirada de la polÃtica municipal, després d'haver ocupat l'alcaldia durant gairebé 22 anys i després de 36 anys a l'Ajuntament. Durant el seu primer mandat com a alcalde (1989-2007) s'aprovà el Pla General d'Ordenació Urbana (1997) i Sant Celoni va experimentar una gran transformació. Per millorar el paisatge urbà i la integració dels barris en el teixit de la vila es crearen noves places (Baix Montseny, Mercè Rodoreda, Illes Belles) i d'altres es remodelaren; un tram del carrer Major passà a ser zona de vianants (1993) i el poble es començà a eixamplar en iniciar-se les obres dels plans parcials del Pertegà s (1996), residencial Esports, prop del pavelló (1999), i les Torres. En l'à mbit cultural cal destacar la posada en marxa de nous equipaments, com el Safareig, amb serveis per als joves, i la Rectoria Vella (1992), la restauració de l'Ateneu com a teatre municipal (1993) i la recuperació d'edificis del patrimoni local: dues naus industrials dels anys vint, la Tèrmica i l'escorxador, rehabilitades respectivament com a arxiu (1996) i biblioteca (1999). El 1992 s'inaugurà l'estació depuradora d'aigües residuals (ampliada el 2002) i a partir de 1996 es començà a subministrar aigua del Ter per garantir el servei a una vila en creixement. Pel que fa a la sanitat, el CAP entrà en funcionament el 1990, i el 1993 s'inaugurà la remodelació i modernització de l'Hospital de Sant Celoni, el qual obrà un centre de dia de psicogeriatria el 1999. Les actuacions més destacables de la seva següent etapa de govern (2003-2007) foren la remodelació de la plaça de la Vila, la construcció de la piscina coberta i la remodelació del camp d’esports, la inauguració dels aiguamolls de les Llobateres per recuperar el riu i la construcció de més de setanta pisos de protecció oficial. Com a alcalde de Sant Celoni, el 1991 entrà com a conseller de cooperació municipal al CCVO, del qual va ser vicepresident primer i després president (2004-2007), el primer que ocupà aquest cà rrec que no era de Granollers. Fou també diputat a la Diputació de Barcelona, membre de les comissions d'Espais Naturals i Promoció Econòmica (2002-2003) i portaveu de la Coordinadora Catalana d'Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauà des de 2001. Des del maig de 2010 fou president del Consorci de Turisme del Vallès Oriental, en substitució de Jordi Pousa* i, des del setembre de 2011, president del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental, en substitució de Joan Seguer*. Es tornà a presentar a les eleccions municipals de 2023 com a número 2 de la candidatura d'Eduard Vallhonesta* per al PSC, que va assolà l'alcaldia amb un pacte amb Alternativa-CUP, però un any després va deixar el consistori per motius de salut. (JAL)
